EL JARDÍ DE L’AMOR, DE RUBENS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

El jardí de l’amor, de Rubens.

Imatge de la parella que apareix de peu.

El grup de dones del centre del quadre.

La font de la deessa Juno, protectora del matrimoni.

 

Peter Paul Rubens és un dels grans pintors de l’escola flamenca del barroc. Es a més, un dels artistes més prolífics doncs es guarden d’ell unes 1.500 obres, xifra certament marejant i que és només explicable per la col.laboració dels membres del seu taller.

Té un estil ple de sensualitat, color i moviment que va plasmar en diversos gèneres com la pintura històrica, la mitològica, la religiosa, la retratista, paisatgista…

Per il.lustrar el seu estil ens fixarem en el quadre El jardí de l’amor.

Al 1630 Rubens s’havia casat en segones noces amb Hélène Fourment, una jove de només setze anys, i des d’aquesta boda, va canviar la vida del pintor que es va fer més alegre i feliç. Poc temps després va sortir del seu taller l’obra que ell mateix va titular El jardí de l’amor, considerada pels crítics com una de les millors de la seva producció. Va haver de ser una obra molt apreciada per Rubens perquè no es va desprendre d’ella fins al final de la seva vida.

Una dada important és que l’escena galant que es representa en aquest quadre va donar peu a una moda pictòrica que es va desenvolupar durant el segle XVIII.

L’obra representa una festa que se celebra en un parc. Aquest parc era probablement el de casa del propi pintor perquè el templet que s’hi veu retreu al que ell s’havia fet construir a la seva finca d’Anvers on residia. Diverses figures femenines i masculines es troben en actitud relaxada i satisfeta, unes segudes i d’altres de peu, properes a una font dedicada a la deessa Juno, protectora del matrimoni (no era doncs casual que hi figurés a l’obra per les circumstàncies personals de Rubens). Al seu entorn voletegen els clàssics amorets. El paper simbòlic dels amorets és precisament el de l’amor i se’ls acostuma a representar com en aquest cas, disparant fletxes, llançant flors o duent corones. A més hi ha dues estàtues dedicades a Venus i a les tres gràcies, fets que identifiquen aquest escenari com un jardí de l’amor.

La torxa i la corona que porta l’amoret central son simbols d’Himeneu, el déu del matrimoni. I en quant a l’amoret de l’esquerra, porta un jou en una mà i una parella de coloms a l’altra que son també símbols de la unió matrimonial. El gall dindi que apareix al costat de la font és un atribut de la deessa Juno que en època romana se l’associava també amb unions conjugals.

La dolçor de les expressions, la delicadesa dels gestos dels personatges, la bellesa de les robes i la calidesa de la llum que impregna l’escena donen fe de la gran atenció que Rubens va prestar al quadre del que havia fet nombrosos dibuixos preparatoris.

L’obra es basa en uns llibres molt populars en els ambients cortesans durant el renaixement i el barroc en els que es descrivien els comportaments i aficions de l’alta societat de l’època. Aquests llibres s’ocupaven del galanteig, entre altres coses, i denotaven una certa nostàlgia per una vida bucòlica allunyada de la rigidesa de la cort. El quadre és doncs l’equivalent plàstic a aquest tipus de literatura.

Es creu que amb aquest assumpte Rubens tractava de fer un homenatge a la seva esposa, representant una festa commemorativa. Alguns autors asseguren que el cavaller de l’esquerra és un autoretrat de l’autor (realment s’hi sembla) i la dama que veiem a la part central, recolzant el seu braç sobre una altra dama és Hélène Fourment, amb la qual acabava de casar-se.

La intervenció de Rubens en aquest quadre es va centrar gairebé exclusivament en les figures i a les zones principals. En el seu taller es va portar a terme per diferents col·laboradors l’execució del paisatge i alguns altres detalls.

Aquesta pintura és el reflex d’un ambient social galant que s’anticipa al temps. Serà al segle XVIII quan prengui plenitud aquest tipus de pintura. Rubens en va ser el precursor.

Des de fa 170 anys, el quadre es visitable al Museu del Padro de Madrid.

Així era Rubens (autoretrat).

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: