EL MOISÈS DE MIQUEL ÀNGEL

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

El Moisès de Miquel Àngel.

Primer pla de Moisès.

L’enuig pel comportament del seu poble és reflecteix en els ulls i la boca.

Sosté les Taules de la Llei sota el braç.

Al genoll dret li ha quedat la marca d’un cop que li va donar el seu creador, Miquel Àngel.

 

 

Miquel Àngel Buonarroti va ser un dels més grans artistes del Renaixement i per extensió, de la Història. Va dominar diverses disciplines com la pintura, l’escultura i l’arquitectura.

Va centrar els seus treballs artístics entre Roma i Florència perquè eren les ciutats on residien els papes i els grans mecenes de l’època.

Va triomfar absolutament en totes les arts en les que va treballar, caracteritzant-se pel seu gran perfeccionisme.

De entre totes les disciplines que va conrear, la seva preferida va ser l’escultura. També va ser la primera a la que es va dedicar.

I una de les seves obres més famoses és Moisès, una enorme escultura en marbre del personatge bíblic que va realitzar al 1509.

Originàriament va ser pensada per la tomba del papa Juli II a la Basílica de Sant Pere. Finalment, tant la tomba com el Moisès, es van col.locar a l’església de Sant Pietro in Vincoli. Aquest canvi va ser degut a que la família della Rovere a la que el papa pertanyia, eren mecenes de l’església i a més Juli II n’havia sigut titular abans del seu nomenament com papa.

Un dels elements que criden l’atenció de l’estàtua son una mena de banyes que li surten del cap. Això és degut a que Sant Jeroni, a la seva Vulgata havia traduït malament una expressió de la Bíblia i va entendre que referint-se al rostre de Moisès, aquest “era banyut”. En realitat, aquestes banyes no eren tals sinó raigs de llum que sortien del seu cap. En època de Miquel Àngel, aquest error de traducció ja havia sigut detectat, però ell va preferir fer la representació seguint la iconografia tradicional.

La tomba de Juli II al Vaticà havia de ser una estructura col.losal que hauria de donar a l’artista l’espai suficient pel seu Moisès sobrehumà. Però Miquel Àngel va tenir una gran decepció quan el papa va interrompre les donacions. Això va ser degut a que Juli II va haver de desviar fons cap a la reconstrucció de Sant Pere que estava fent Donato Bramante.

Després de la mort del papa, l’escala del projecte es va anar reduint fins que al final es va quedar en un mur senzill i amb menys d’una tercera part de les figures que tenia el projecte original.

Es va perdre espai però no l’espérit de l’obra. Dissenyat per ser vist des de baix i equilibrat per unes altres grans formes de temàtica similar, el Moisès actual es troba en un espai ridícul comparat amb el projecte original, de manera que no té l’impacte que Miquel Àngel desitjava.

En aquest àmbit, trobem al líder d’Israel assegut, amb les taules de la Llei sota el braç dret mentre que amb la mà s’acaricia la barba.

La representació que Miquel Àngel fa de Moisès la situa en el moment en què aquest ha rebut els Manaments al Sinaí. Com que el poble d’Israel s’està lliurant a la idolatria, a baix, a la vall, Moisès reflecteix una tremenda ira que s’aprecia en la posició del cap, en els seus ulls i en el gest de la boca.

La rellevància dels detalls del cos de Moisès i els plecs de la roba que provoquen certa tensió, es poden apreciar observant atentament l’escultura: la protuberància dels músculs, les venes inflades o les grans cames. Miquel Àngel volia portar la còlera de Moisès fins al punt més àlgid aportant un treball psicològic molt estudiat.

Com no era estrany en l’època en la que va viure el gran artista italià, la representació té elements neoplatònics, concretament quatre: la terra, que aquí està simbolitzada en la cama de Moisès amb els plecs de la roba com si fos una cova; l’aire quan respira que es pot percebre en les aletes del nas expandides; l’aigua representada en la seva llarga barba com si fos una cascada i, finalment, el foc simbolitzat en les “banyes” que ja s’ha dit que en realitat representen raigs de llum divina que sorgeixen del seu cap.

Miquel Àngel sempre va pensar que Moisès era la seva creació més realista. Es diu que quan va acabar la seva col.losal estàtua, l’artista va colpejar el genoll dret de la figura i li va preguntar: “per què no em parles?” Realment sentia que la única cosa que queda per extreure d’aquest formidable tros de marbre era la pròpia vida.

Al genoll encara es pot trobar la marca de Miquel Àngel quan va colpejar el seu Moisès.

 

Així va retratar el pintor Sebastiano del Piombo a Miquel Àngel Buonarroti.

Podeu saber més d’ell clicant aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: