EL PARC DE DIAGONAL MAR

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

En un terreny que havia sigut industrial s’erigeix el Parc de Diagonal Mar.

El lloc convida a seure i contemplar.

Les estructures metàl.liques, un dels signes d’identitat del parc.

El pont.

Els tobogans.

Els habitants de l’aigua.

Un dels tests, de mida considerable.

Vista general.

 

Passejant pel Poble Nou, i concretament a l’alçada del nº 362 del carrer Llull, fa uns quants anys ens hauriem trobat amb la Fundició Macosa. Avui ens trobem amb el segon parc més gran de Barcelona: el de Diagonal Mar.

Fa un parell de dècades, és a dir a finals del segle passat, Barcelona necessitava una ampliació de la línia marítima que permetés lligar la ciutat amb la totalitat de les noves platges realitzades en aquell període. Aquesta necessitat és va plasmar al 1999 amb la col.locació de la primera pedra del que seria el Parc de Diagonal Mar.

L’obra va córrer a càrrec de l’arquitecte Enric Miralles, qui quan havia fet la primera visita per conèixer els terrenys del futur parc, de seguida va pensar que allà hi volia fer un espai d’aiguamolls: aquell dia havia plogut i tot era ple de tolls d’aigua, sobrevolats de tant en tant per gavines procedents de la platja.

Aquesta imatge va ser un dels punts de partida del projecte, i va inspirar-li els criteris paisatgístics del parc, on hi són presents el verd de la vegetació i el blau de l’aigua -amb reflexos verds-, com en uns aiguamolls.

Els accessos al Parc de Diagonal Mar són de grans dimensions -el més gran és el del carrer Llull- i per si mateixos constitueixen unitats dins el conjunt del parc. Estan inspirats en els patis de les cases, per això trobem tests immensos que pengen d’altes pèrgoles metàl·liques o bé reposen sobre un paviment fet amb rajols de diferents classes i composicions, que així donen color al sòl i ens recorden els antics enrajolats dels patis.

En total, l’espai es divideix en cinc peces ben diferenciades. La més gran s’estén entre els carrers de Llull, Josep Pla i del Taulat, i dues peces més petites, separades per una illa d’habitatges, se situen entre els carrers del Taulat, Josep Pla i el Parc Lineal Garcia Fària. Les dues peces restants, partides pel carrer del Taulat, estan al costat del carrer de la Selva de Mar, amb el Parc Lineal Garcia Fària en una banda i el carrer de Llull a l’altra.

El parc s’ordena seguint una sèrie de camins que es ramifiquen cap a totes les direccions i és fàcil trobar llarguíssims bancs de formigó que volen evocar les ones del mar i van agafant la forma d’aquests camins i dels contorns de diverses placetes.

De les cinc peces, la que crida més l’atenció és la gran: turons coberts de gespa i grans parterres plens de vegetació ordenats al voltant d’un gran llac de més d’una hectàrea en són els protagonistes. Si entrem per l’accés principal del parc, al carrer de Llull, arribem a aquesta gran làmina d’aigua, un cop hem creuat una mena de gran “pati” d’entrada.

Més enllà d’un gran parterre amb ombra gràcies als arbres, hi ha una zona amb graons en una banda i el començament d’un ample camí a l’altra que ens permeten arribar a la vora de l’aigua. El primer que sorprèn són les grans estructures metàl·liques que baixen per un pendent de graons amb petits sortidors que espargeixen l’aigua que alimenta el llac per aquest costat.

A l’esquerra del llac hi ha amples camins, arbres de diferents espècies i llargs parterres, molt amples, plens d’arbusts. Cap al mig del llac, una part del terreny s’endinsa dins l’aigua. És el lloc on acostumen a niar o a prendre el sol les aus aquàtiques que l’habiten.

També trobarem petits turons coberts de gespa. El més alt és conegut com la Muntanya Màgica. Coronada per una tanca vegetal, es pot arribar al cim per un caminet de rajols que surt del darrere del turó.

A l’altre extrem d’aquesta gran peça, un pont molt ample de fusta -s’hi pot circular en bicicleta- comunica les dues ribes del llac. A sota, una cascada de forma sinuosa l’alimenta de banda a banda. Està a tocar del carrer del Taulat.

Però l’espai amb més vegetació no és aquest sinó el que trobem a banda i banda d’un gran triangle amb blocs d’habitatges situat al costat mar del carrer del Taulat formant dues “peces”. Doncs la que té més vegetació és la de la dreta: en un costat de l’ample camí -ple de palmeres- que comunica el carrer del Taulat amb el Parc Lineal Garcia Fària, hi ha un estanyol molt natural, voltat d’espècies aquàtiques i de ribera i amb un petit turó cobert de gespa al darrere. A l’altre costat del camí, un gran parterre, amb un llarg banc de formigó, es va eixamplant fins a formar un petit turó.

Per el disseny d’aquest parc s’han utilitzat espècies vegetals autòctones o ben aclimatades a Barcelona. Així, la vegetació dels parterres és exuberant. S’hi poden veure flors de diversos colors així com romaní o llorer, entre d’altres espècies.

I vorejant les làmines d’aigua veurem àlbers, i en diferents llocs trobarem alzines, eucaliptus, pins, oliveres, acàcies i palmeres.

El conjunt és un espai mixt, amb edificis d’habitatges, oficines, un centre comercial, hotels i el gran parc. Ningú no ho hauria dit quan hi havia Macosa.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: