EL PARC GÜELL

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

L’escalinata de la font.

El mirador.

El mirador des de dins.

La casa del guarda.

Les columnes del viaducte.

El viaducte de les jardineres.

Sala hipòstila amb columnes dòriques.

 

Detall del sostre de la sala de les cent columnes.

L’emblemàtica salamandra.

 

Un dels llocs més populars de Barcelona és el Parc Güell (originàriament Park Güell) situat a la part alta de la ciutat, al vessant del Turó del Carmel.

Com és ben conegut, va ser dissenyat per l’arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del nostre modernisme. El va construir entre els anys 1900 i 1914 però no va ser inaugurat com a parc públic fins al 1926.

Té una extensió de 17,18 hectàrees, el que fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud del continent.

Un ric empresari català, Eusebi Güell, va ser qui va donar nom al parc. Güell era membre d’una influent família burgesa i va ser un mecenes per Gaudí doncs li va permetre realitzar moltes de les seves obres sense interferir en absolut en les decisions artístiques.

Antoni Gaudí tenia al cap les ciutats jardí angleses, i es va obstinar a obtenir una bona integració de les seves obres a la naturalesa. Prova d’això són les columnes fetes de pedres de mides i formes molt variables, que suggereixen troncs d’arbres, estalactites i coves naturals. Els angles rectes no apareixen enlloc: les columnes estan inclinades com palmeres.

En el disseny del parc es posa clarament de manifest l’estil peculiar de Gaudí, resulta evident en qualsevol element, per petit que sigui. Existeixen formes ondulades, semblants als rius de lava, i passeigs coberts amb columnes que tenen formes d’arbres o d’estalactites. Moltes de la superfícies estan cobertes amb trencadís, trossos de ceràmica o de vidre a la manera de mosaics de colors.

El punt central del parc està constituït per una immensa plaça buida, la vora de la qual serveix de banc. Té forma ondulada com si fos una serp, una serp de cent cinquanta metres de longitud. Aquest banc està recobert també de trencadís fet de petites peces de ceràmica i vidre però no és obra de Gaudí sinó de Josep Maria Jujol, un dels seus més destacats col.laboradors.

La plaça està parcialment sostinguda per la Sala de les Cent Columnes, composta no per cent, sinó per vuitanta-sis columnes semblants a estalagmites gegants en una cova. Al sostre, entre les columnes, es troben unes decoracions circulars allà on no es van construir les columnes que hi havia previstes inicialment (havien de ser cent, d’aquí el nom).

Fins a aquest lloc hi arriba l’escalinata de l’entrada principal del parc, de graons disposats simètricament al voltant de l’escultura d’una salamandra que és una de les icones del jardí. Representa la salamandra alquímica, que simbolitza l’element foc.

El 1984 la UNESCO va declarar el Parc Güell Patrimoni de la Humanitat.

En el vídeo podem veure més imatges d’aquest atractiu lloc:

 

Antoni Gaudí, un geni del modernisme.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: