EL PILAR DE LA VERGONYA, DE JENS GALSCHIØT

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

El pilar de la vergonya, de Jens Galschiøt.

Imatge aèria.

La gent anònima representada de més a prop.

Inscripcions al peu de l’obra.

 

Els drets humans més bàsics a la Xina van com els crancs, cap enrere, i no és que anessin sobrats.

El comentari és degut a que parlem d’una escultura que ha sigut trista notícia fa uns dies perquè ha sigut retirada per les autoritats xineses de Hong Kong en resultar “incòmoda”. Es tracta de l’obra El pilar de la vergonya de l’escultor danès Jens Galschiøt

Aquest és un artista conegut principalment per fer escultures gegants amb càrrega política absolutament explícita i, si cal, amb un punt de transgressió. És un dels artistes danesos més coneguts a l’estranger.

També fa happenings en els que no es talla. Per exemple, va muntar un per criticar la burka. Deia que anar despullats pels carrers era evidentment insuficient per una persona, però que portar una burka era just el contrari, excessiu. Així, el happening va consistir en trobar un punt mig. Com? Portant una burka a sobre però res de res a sota. I així és com es va passejar un grup de persones pels carrers per cridar l’atenció sobre el tema.

En quant al Pilar de la vergonya, és una sèrie d’escultures que recorden la pèrdua de vides durant esdeveniments específics o circumstàncies històriques. Cada escultura és una estàtua de vuit metres d’alçada de bronze, coure o formigó. La primera es va inaugurar al Fòrum d’ONGs a Roma l’any 1996. Des d’aleshores s’han erigit tres pilars més, a Hong Kong, Mèxic i Brasil.

Totes aquestes escultures són una crítica commemoració de fets que mai s’haurien de repetir. Els cossos esquinçats i retorçats i les expressions de dolor i sofriment de les persones representades simbolitzen la degradació i la falta de respecte a l’individu. El color negre fa referència al dolor i la pèrdua.

Concretament, en el cas de la que parlem, la que es trobava a la Universitat de Hong Kong feta de coure, es va erigir per primera vegada al Victoria Park l’any 1997 per commemorar el vuitè aniversari de les protestes de la plaça de Tiananmen de 1989. L’estàtua representa 50 cossos en record dels que van morir per la repressió del govern. A la base de l’estàtua, la història i les imatges de la massacre estan gravades tant en anglès com en xinès, amb les paraules “La massacre de Tiananmen”, “4 de juny de 1989” i la frase “allò que és vell no pot matar per sempre allò que es jove”.

El pilar es va exposar per primera vegada en l’anomenada Vigília de les espelmes, com dèiem en commemoració del vuitè aniversari de les protestes. Després de la vetlla de la nit del 4 de juny de 1997, els estudiants universitaris de Hong Kong van lluitar per aconseguir un lloc per allotjar permanentment l’estàtua. Després de baralles amb la policia i polèmiques amb la direcció de la universitat, a les 3 de la matinada els estudiants van aconseguir traslladar l’estàtua de 2 tones al podi de l’edifici Haking Wong de la Universitat de Hong Kong,

El 30 d’abril de 2008, el Pilar de la vergonya es va pintar de color taronja com part del projecte The Color Orange, per conscienciar sobre els drets humans a la Xina. Aquest projecte va ser idea del propi Jens Galschiøt que, sabedor de que les autoritats xineses no tolerarien manifestacions, el que no podrien fer era no tolerar un color encara que tothom sabia que simbolitzava.

Com hem sabut recentment, la Universitat de Hong Kong va bloquejar l’accés al lloc on es trobava el Pilar de la vergonya el passat 22 de desembre. Cap a la mitjanit, la universitat va enviar guàrdies de seguretat i treballadors al lloc, va preparar camions amb grues per a la demolició de l’estàtua i els guàrdies de seguretat van impedir que periodistes i estudiants fessin fotos. A la llum del dia del 23 de desembre, l’obra ja havia desaparegut. La universitat va declarar que l’estàtua seria emmagatzemada.

Les autoritats locals estan fent tot el possible per posar fi als actes de record de la massacre. Des de l’any 2020 està prohibit celebrar la vigília anual en commemoració de les víctimes. A més, els líders del grup organitzador estan empresonats, i el seu museu, l’únic en sòl xinès que documentava el que hi va passar, ha estat clausurat. La retirada de l’obra de Jens Galschiøt és el darrer pas en la direcció d’esborrar el que no interessa de la Història.

 

Aquest és l’artista resident a Odense on té la seva pròpia galeria, Jens Christophersen Galschiøt.

El seu web és https://galschiot.com/en/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: