EL PLAN, DE POLO MENÁRGUEZ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Paco, Ramón i Andrade (Paco de la Torre, Chema del Barco i Raúl Arévalo) són tres amics sense feina que volen portar a terme un pla.

 

Són les nou del matí d’un calorós dia d’estiu a Usera, barri de Madrid. Paco, Ramón i Andrade, tres amics, tres perdedors, que porten a l’atur des que va tancar l’empresa on treballaven, han quedat per executar un pla. Quan per fi es reuneixen, un contratemps els impedeix sortir de casa: el cotxe que necessitaven per traslladar-se està avariat. Mentre cerquen una altra manera d’arribar al seu destí, es veuen embolicats en una sèrie d’incòmodes discussions que poc a poc acabaran arrencant les seves màscares.  

Ha arribat El plan, una comèdia molt i molt negra de transfons social amb temes d’enorme profunditat exposats a través de diàlegs sorprenents que en alguns moments semblen allunyar-se del realisme però que son interpretats amb absolut naturalisme.

Hi ha risc en aquesta cinta de Polo Menárguez perquè no és usual ni senzill filmar pràcticament en un únic escenari ni fer una molt bona versió d’una peça teatral, d’igual títol i escrita per Ignasi Vidal, qui l’ha adaptat junt amb el director per la pantalla gran.

Atenció a les interpretacions perquè són fonamentals: Chema del Barco és l’únic de l’elenc de l’obra teatral que repeteix en aquesta pel.lícula. Els altres són Antonio de la Torre i Raúl Arévalo i els tres estan formidables interpretant a tres vigilants jurats apuntats a l’INEM a causa d’un expedient de regulació d’ocupació. Han traçat un pla que volen portar a terme i a partir d’aquí, entre situacions quotidianes i moments que s’acosten a l’absurd en, com dèiem, una sola ambientació -i en temps real-, el relat navega des d’una oda a l’amistat fins a una cruenta tragèdia contemporània quan els tres s’adonen de que no es coneixen tan bé com es pensaven.

Ells ens expliquen els detalls de les seves vides i, d’aquest relat canviant, de l’espurna al drama, d’allò social a allò personal, del secret a l’ira i de l’amistat a la desconfiança, sorgeix una creixent incomoditat quan la comèdia es va transformant en tragèdia.

El film no pot negar el seu orígen teatral i juga amb una tensió sempre creixent que aconsegueix a través d’uns diàlegs molt vius i autèntics en boca dels tres brillants actors i de l’atmosfera cada vegada més opressiva i torba de l’únic escenari -el pis d’un dels amics- en el que es desenvolupa l’acció -més bé lenta, tot s’ha de dir- que desemboca en un inesperat desenllaç.

Així, El plan és un viatge a l’abisme social i mental de tres homes aparentment comuns, tres perdedors de l’Espanya d’avui, que ens parla de crisi però no solament econòmica sinó també d’un antiquat model de masculinitat.

 

Polo Menárguez ens ofereix un llargmetratge de ficció breu -poc més d’una hora- i ben carregat d’intencions.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: