EL RAPTE DE PROSÈRPINA, DE BERNINI

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

El rapte de Prosèrpina, de Gian Lorenzo Bernini.

Bernini és capaç de fer que el marbre sembli carn humana.

Els treballats músculs de Plutó.

Prosèrpina tracta inútilment de deslliurar-se del seu raptor.

  Primer pla del rostre de la nimfa.

El temible gos Cèrber, guardià de les portes de Tàrtar.

 

Un dels grans artistes del Barroc va ser el napolità Gian Lorenzo Bernini. Dominava diverses arts: escultura, pintura i arquitectura.

Era fill d’artista doncs el seu pare, Pietro, era escultor manierista i va ser d’ell de qui va rebre les primeres classes.

Amb relativament poc temps, Bernini aconseguiria una enorme fama i prestigi fins al punt de que va gaudir de la protecció de set papes pels qui va realitzar moltes obres.

Bernini ens va deixar un munt de magnífics treballs, alguns dels quals podeu trobar en aquesta web.

Fa pocs dies vam comentar l’obra El rapte de Polissena de Pio Fedi, i és que aquests relats mitològics van donar per molt en la història de l’art, i Bernini no en va ser l’excepció, així que avui parlem de El rapte de Prosèrpina, una enorme escultura que el napolità va fer entre 1621 i 1622. L’obra va ser un encàrrec que Bernini va rebre de l’arquebisbe de Bolonya Scipione Borghese, però l’objectiu de Borghese no era quedar-se amb l’escultura sinó regalar-se-la al cardenal Ludovico Ludovisi.

Feta en marbre de Carrara, es tracta d’una representació d’un dels mites dels molts que s’expliques a la Metamorfosi d’Ovidi.

I el que la mitologia diu és que quan els fills del déu Cronos es van dividir l’univers, a Plutó li va tocar el regne subterrani, convertint-se en el sinistre rei dels morts. El seu nom feia por i la seva justícia espantava els homes. Sempre ocupat en rebre les ànimes que Mercuri conduïa fins a la seva porta, només va pujar una vegada a la superfície de la Terra, i va ser el dia que va voler que al seu tron sense llum hi hagués també una reina.

I li va tocar a Prosèrpina. Aquesta bonica nimfa es trobava amb les seves germanes a una pradera de violetes. De cop i volta, del volcà Etna va aparèixer l’enorme carruatge de Plutó tirat per quatre cavalls negres. El déu dels morts va saltar del carro i va atrapar per la força a la nimfa, la va pujar al carruatge i va fer avançar veloçment l’esquadra cap al regne dels inferns.

Es exactament aquell moment del rapte el que representa aquesta obra mestra del Barroc en forma de grup escultòric on a més del raptor i la raptada apareix el gos Cèrber, guardià de les portes de Tàrtar, l’inframón situat per sota de l’infern.

Tècnicament el que observem és que la superfície és llisa i polida exceptuant la tela i el cabell dels dos personatges. Bernini representa una contraposició entre Plutó amb la duresa que desprèn refermada per la tensió que es veu en els seu músculs i l’aparença més fràgil, delicada i mòrbida de Prosèrpina.

El gran domini de la tècnica de l’escultor li permet donar  una expressió única a la cara de Prosèrpina i la utilització del marbre com si fos realment pell, i sap donar una gran tensió entre els dos cossos perquè mentre Plutó s’intenta apropar a Prosèrpina, ella fa el que bonament pot per allunyar-se estirant el braç cap al rostre de Plutó que es tira enrere oposant resistència.

Donades les posicions rebuscades que donen una gran sensació de dinamisme, ja es considera aquesta obra com manierista.

Una vegada instal.lada a casa del cardenal, l’escultura no es va moure de la vila Ludovisi fins a l’any 1908, quan va passar a ser propietat de l’estat italià i va ser transportada a la Galleria Borghese, a Roma, que és on la podem visitar.

 

Bernini, el gran artista italià. Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: