EL RELLOTGE DEL SIFÓ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

El rellotge del sifó.

Fa referència a Agustín Puértolas.

 

Ara que a Barcelona no és tan fàcil accedir a determinats lloc d’interès o amb encant degut a les restriccions d’accés, hem escollit parlar d’un indret que no pateix la més mínima limitació a l’Avinguda de Roma número 105.

I què hi ha en aquest número de l’avinguda? Doncs no és ninguna estàtua de ningun personatge importat però sí és una petita i sobre tot molt curiosa escultura que conté un rellotge. Es el Rellotge del sifó.

En una ciutat com aquesta en la que tenim un munt de rellotges públics en diverses façanes marcant l’hora, aquest destaca per la seva singularitat. Es l’únic rellotge muntat sobre l’escultura d’un sifó i certament, no deixa indiferent a tot aquell que s’hi fixa. Es troba just sobre un taller de reparació de cotxes però no té res a veure amb el sector automobilístic.

El que allí hi havia fa unes quantes dècades era una de les més grans empreses de sifons de Barcelona, la fàbrica de sifons Puértolas.

La fàbrica havia sigut fundada pels germans Francisco i Santiago Puértolas que a finals del segle XIX van arribar a Barcelona des d’Osca per fer el servei militar i una vegada acabat s’hi van quedar trobant feina en una empresa de gasoses i sifons que es trobava al carrer Aribau. Quan l’amo de l’empresa va morir, ells van decidir comprar-la per cinc mil pessetes d’aquella època.

Amb la Guerra Civil l’empresa va ser col·lectivitzada i quan el conflicte va acabar, tot i que més del vuitanta per cent dels actius havien sigut espoliats, Santiago Puértolas va sol·licitar la reapertura. Agustín, el fill de Francisco, va comprar el local de l’avinguda de Roma 105 on es van traslladar.

Amb el canvi d’ubicació, l’empresa va canviar també de nom però no de propietaris, va passar de Puértolas a Geiser que era més comercial, encara que la idea més efectiva va ser la de portar els productes a casa dels clients amb una flota de camions, era una manera de fidelitzar la clientela doncs no calia que es desplacessin. A més, els vehicles portaven impresa a la carrosseria la marca de Sifons Geiser, així eren també anuncis que es movien continuadament pels carrers.

Va ser en aquells temps, final dels anys cinquanta, que el rellotge es va instal·lar. Servia, esclar, per marcar l’horari dels treballadors de la planta de begudes carbonatades que s’havien fet molt populars a Barcelona i encara no tenien la competència dels refrecs que començaven a arribar dels Estats Units.

Agustín Puértolas va morir el 1971 i l’empresa també va començar a morir poc a poc fins a desaparèixer. Avui solament queda aquest curiós rellotge com únic record en aquest lloc d’allò que havia sigut en els anys seixanta, una molt activa fàbrica de begudes gasoses. Tot un emblema que ens parla d’altres temps.

L’empresa va morir, però no la marca que actualment és explotada, junt amb d’altres, per Sanmy -acrònim de Santiago i Miguel Puértolas-, empresa d’una rama de la família situada a Terrassa.

A vegades, rere un element que pot semblar del tot intranscendent, pot haver una llarga història.

 

Encara que el rellotge és ara un senzill cercle de color blanc, en els seus orígens era translúcid i tenia una bombeta a la part superior que feia que estigués il·luminat durant tota la nit.

L’any 2005 l’Ajuntament el va restaurar i hi va posar una placa informativa.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: