EL SEMINARI CONCILIAR DE BARCELONA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Façana principal del Seminari Conciliar.

Sant Tomàs d’Aquino, per Pere Carbonell.

Claustres. Vista aèria.

El saló d’actes.

Claustre del segon pis.

Els vitralls de la capella.

Cimbori de la capella.

Claustre amb les finestres de mig punt.

 

Al número 231 de carrer de la Diputació, just darrere de la universitat de Barcelona, ens trobem amb un espai no massa conegut pel conjunt dels barcelonins: els jardins i l’edifici del Seminari Conciliar construït per l’arquitecte Elies Rogent, autor també de la citada universitat.

Va ser al 1878 quan Rogent va rebre l’encàrrec del vicari capitular, Joan de Palau i Soler, de dirigir les obres del seminari que van començar un any després. El nou bisbe de Barcelona, el gadità José Maria de Urquinaona, va presidir la cerimònia de col·locació de la primera pedra.

Les obres van ser lentes, tant per les inundacions que va patir Barcelona aquell estiu com pels posteriors problemes econòmics que impedien acabar de realitzar el projecte que finalment es va poder concloure el 1904 (encara que des del 1882 ja funcionava com seminari aprofitant l’espai construït) quan Rogent ja havia mort; així que l’arquitecte que va acabar les obres va ser Bernardí Martorell. Tampoc Urquinaona era ja viu, el bisbe de Barcelona era Salvador Casañas.

La construcció que se’n va fer consisteix en una planta en forma de creu grega i amb una estructura de planta baixa i tres pisos d’elevada alçada que ha permès crear en algunes zones un altre pis intermedi. El conjunt d’edificacions segueix les línies de l’arquitectura medievalista que estava de moda en aquells anys.

El seminari ha sigut testimoni i protagonista de la nostra història: va ser assaltat i incendiat durant la Setmana Tràgica de 1909, va ser ocupat el 1936 per les joventuts llibertàries de la FAI, i destinat a diferents usos: alberg de refugiats de guerra, camp de presoners, hospital, etc. A més, durant la guerra molts documents van ser cremats i moltes dependències destruïdes.

A partir de 1967 el Seminari s’ha anat adaptant a nous usos de caràcter acadèmic, consolidant el seu aspecte docent: és seu de diverses institucions com la Facultat de Teologia de Catalunya, l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, l’Institut de Ciències Religioses de Barcelona, la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull o l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona.

També hi és el Museu Geològic que ja havia sigut creat el 1882 que conté col·leccions de mineralogia i paleontologia. D’altra banda, la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, fundada l’any 1772 en fusionar els fons del Seminari que es trobava al carrer de Montalegre i la biblioteca del Col·legi de Nostra Senyora de Betlem, acull un important fons bibliogràfic de mig milió de volums especialitzats en ciències eclesiàstiques i filosòfiques.

Des de 1999 els seminaristes han tornat a residir a l’edifici, recuperant així la seva primitiva funció.

Per acabar, un parell de dades curioses: a l’escultor Pere Carbonell se li van pagar dues-mil pessetes per fer l’estàtua de Sant Tomàs d’Aquino que podem veure sobre l’entrada principal, mentre que al pintor Claudi Lorenzale, autor dels dibuixos que van servir de base pels vitralls de la capella, se li van pagar 10 duros per cada dibuix. Honoraris de final del segle XIX.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: