EL ÚLTIMO DUELO, DE RIDLEY SCOTT

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


Basada en fets reals, El último duelo se centra en el duel entre Jean de Carrouges i Jacques Le Gris, dos amics soldats del rei de França que es van convertir en rivals quan la dona de Carrouges, Marguerite, va ser assetjada per Le Gris, un càrrec que ell nega. Ella no va callar i el va acusar en un acte valent i desafiador que va posar la seva vida en perill. El consegüent duel a mort havia de determinar el destí dels tres perquè si guanyava Le Gris, Marguerite seria cremada viva per haver fet falses acusacions.

En la vida real, Matt Damon i Ben Affleck són amics des de la infància. Quan van créixer i ja eren actors, van escriure junts el guió de la pel·lícula L’indomable Will Hunting que els dos van interpretar obtenint l’Oscar. Qui ho havia de dir: vint-i-quatre anys després tornen a escriure conjuntament un altre guió, el de El último duelo, això sí, aquesta vegada amb la col·laboració d’una tercera guionista, Nicole Holofcener. Això és degut a que, com ara veurem, la pel·lícula té tres parts i ells s’han ocupat de les parts masculines i ella de la femenina.

Aquests dos actors van oferir el seu projecte no a un qualsevol sinó a un dels realitzadors més veterans i amb un currículum impressionant que inclou alguns títols mítics: Ridley Scott. L’elecció no era casual: el director de Blade Runner i Alien seria l’encarregat perquè la protagonista de la pel·lícula gosa en aquella època sinistra -segle XIV- denunciar que ha sigut víctima de una violació i sabent que si el seu marit perd el subsegüent duel, serà cremada. I Scott ja havia narrat abans històries de dones d’un coratge infinit com la tinent Ripley sobrevivint a Alien, o les llegendàries Thelma i Louise suïcidant-se com un acte de llibertat sabent que amb la justícia dels homes no tenien res a fer. Doncs a El último duelo es parla d’una època i sistema que viola les dones perquè són considerades una propietat de l’home i com a tal són tractades.

La pel·lícula comença amb el moment del duel que serà a la vegada el final (allò que cinematogràficament s’anomena flash forward), i entre mig la cinta està estructurada en tres parts perquè la història està relatada de manera independent pels tres protagonistes: espòs, violador i violada, en aquest mateix ordre; és a dir, que és una estructura com la que va utilitzar Akira Kurosawa a Rashomon. Així, l’espectador es converteix en un jutge privilegiat coneixent de primera mà totes les versions -cal dir que pot ser algunes parts podrien haver sigut una mica més curtes per repeticions que fan que el film s’allargui més de dues hores-.

Ridley Scott ens ho narra amb realisme i credibilitat creant una atmosfera que ens dona una idea molt precisa de la irracionalitat i despotisme de l’època. Ens ho explica a partir d’uns fets que van ser reals i que inevitablement tenen ecos en el nostre present: es tracta de provar que la submissió de la dona als dictats d’un món ordenat per una concepció de virilitat depredadora ve de lluny, en realitat, de sempre.

 

L’incansable Ridley Scott té vuitanta-quatre anys i diu que vol fer un musical i un western. La jubilació la deixa per la resta de col·legues.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: