EL VENT DE L’OEST, el classicisme de Thomas Ridgeway Gould

– O – O – O – O – O- O – O – O – O –

 

El vent de l’oest, per Thomas Ridgeway Gould.

Vista lateral.

El magnífic treball de la falda que sembla natural.

La falda vista des de darrere.

 

Aquest bloc combina comentaris sobre obres que son molt conegudes amb d’altres que no ho son tan però que mereixen ser vistes.

Es el cas d’una escultura de l’artista nord-americà Thomas Ridgeway Gould (1818-1881).

Aquest home nascut a Boston no semblava pas que s’hagués de dedicar al món de l’escultura ja que exercia com comerciant d’articles de merceria junt amb el seu germà. Això sí, va estudiar escultura quan ja tenia trenta-tres anys sota la tutoria de l’artista nord-americà Seth Wells Cheney. Se li coneix una exposició dotze anys després al Boston Atenaeum; concretament es tractava de dos caps: un de Crist i un altre del dimoni, en oposició.

El va enganxar la guerra civil i com a conseqüència va perdre els estalvis que tenia, així que el 1868 va decidir mudar-se amb la seva família a Europa i va anar a una ciutat molt rica artísticament: Florència, on va compaginar feina i estudis d’art.

Allí va fer una bona producció artística que continuaria quan va tornar a Boston. Les seves obres eren tant estàtues de personatges reals com busts també de gent coneguda entre els que hi trobem al seu antic professor, Seth Wells Cheney.

Avui ens fixem en una escultura que va fer el 1876 titulada El vent de l’oest.

I quin és el seu significat? En la mitologia grega el vent de l’oest era Zèfir, un dels quatre déus del vent. Potser Gould estava influenciat pels temes mitològics que havia vist a Itàlia i descrivia en aquesta obra els efectes del vent de l’oest en el cabell i la falda de la figura, però tenint en compte el context polític, sembla més probable que la seva intencionalitat fos idealitzar el concepte de la expansió dels Estats Units cap a l’oest perquè no sembla casual que la exposés a la Mostra del Centenari que es va fer a Filadèlfia amb ocasió de l’aniversari dels cent anys del naixement de la nació nord-americana. A més, l’estelat cinturó a la cintura de la figura es refereix a les trenta-dues -en aquell moment- estrelles de la bandera americana. D’aquesta manera, El vent de l’oest més bé personifica la confiança dels americans en un país més gran tot celebrant l’aniversari.

Estilísticament Gould va crear un exemple en ple segle XIX de com s’entenia en aquell moment l’ideal estètic grec fent el cos de la noia amb un posat clàssic: el seu cap està girat en una direcció, el braç esquerre i el peu dret en una altra i la cama esquerra en posició una mica avançada.

Encara que el posat és dinàmic, l’efecte és generador de calma. La noia sembla només momentàniament estar sense moviment. El posat torçat, la mirada sobre l’espatlla, la faldilla que s’ondula, tot suggereix moviment cap endavant. I encara més; en quedar la roba com volant sobre la part superior de la base, Gould crea un contrapès que dona la impressió de que la figura està inclinada cap endavant.

Amb el cabells al vent, la roba ondulant i el posat a la vegada heroic i confiat, l’estàtua va ser tota una representació del moviment dels Estats Units cap a l’oest.

Qui vulgui veure l’original de l’obra haurà de viatjar fins a la ciutat de Rochester, de l’estat de Nova York, doncs es troba exposada al Memorial Art Gallery d’aquella ciutat.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: