ELISABETH STROUT. OLIVE KITTERIDGE

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

 

Olive Kitteridge és una mestra retirada que viu en una petita localitat de Maine, Nova Anglaterra. A vegades dura i obstinada, a vegades pacient, a vegades lúcida, altres abnegadament cega, Olive Kitteridge es lamenta de les transformacions que han agitat el petit poble de Crosby i la deriva catastròfica que va prenent el món sencer, però no sempre se n’adona dels canvis menys perceptibles que afecten a les persones més properes: la desesperació d’un ex alumne que ha peredut les ganes de viure, la soledat del seu propi fill que se sent tiranitzat pels capritxs d’ella, la presència del seu marit Henry que viu la fidelitat conjugal com una maleïda benedicció. Mentre la gent del lloc va afrontant els seus problemes, Olive va prenent consciència de sí mateixa i de les persones que la rodegen, moltes vegades dolorosament, però sempre amb honestedat.

Aquest és un llibre que al començament pot resultar enganyós: calmades bahies, rogencs capvespres, van preparant el lector per un relat assossegat de la vida quotidiana de Crosby. Però el cert és que després de les primeres pàgines ja veiem que la vida d’aquella gent no té gaire cosa de tranquil.la: entorn de Kitteridge, vertebradora de totes aquestes històries, es passeja la mort, les enfermetats, la soledat o la por.

Son tretze capítols els que componen la novel.la, tretze parts que gairebé es podrien llegir separadament: des de la rutina d’una farmàcia fins a la boda d’un pedicur, passant pels habituals d’un piano-bar o el concert en una esglèsia. Es d’aquesta manera con l’escriptora Elisabeth Strout entra a formar part de la tradició americana de cronistes d’allò que, aparentment, és quotidià i banal.

Si hi ha algú adequat per escriure aquest tipus d’històries és Strout: quan tenia dotze anys treballaba de dependenta en una tenda i la clientela tenia una curiosa afició a explicar-li la seva vida i la jove Elisabeth, pel seu costat, precibia que podia accedir a la vida de totes aquests persones com si fos una espècie de medium: ella escoltava pacientment les històries dels clients i era capaç d’interioritzar-les i transformar-les en imatges dins del seu cap; era com si veiés la vida dels altres. I amb el temps, Elisabeth Strout va transformar aquestes imatges en paraules esdevenint escriptora.

D’aquesta manera, el bell paisatge de Nova Anglaterra i les històries íntimes de l’Amèrica profunda son temes recorrents per ella perquè els coneix bé.

Es curiós que quan Elisabeth estava començant a escriure va refusar fer un curs d’escriptura creativa que suposadament l’hagués ajudat a guanyar tècnica. Ara és ella que imparteix aquests cursos.

Elisabeth Strout té aquest doble do de saber escoltar les històries de la gent que l’envolta i transformar-les en paraules escrites. I així la seva obra Olive Kitteridge ha guanyat el premi Pulitzer 2009 i el premi Llibreter 2010; no en va aquest llibre és un bon retaule de vides humanes descrites amb una gran precisió sicològica.

L’escriptora Elisabeth Strout.

Si voleu fer un cop d’ull al seu web, és: http://elizabethstrout.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: