ELISABETH STROUT. TOT ÉS POSSIBLE

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

 

Elisabeth Strout, qui va guanyar el Premi Pulitzer amb Olive Kitteridge, és una d’aquelles autores que proven que la bona narrativa no té per què basar-se en alambinades exhibicions verbals; ella s’estima més valer-se de les virtuts del matis i la contenció que caracteritzen la seva prosa.

Després de la gran impressió causada per Em dic Lucy Barton, l’autora ens explica en la seva nova obra com disset anys més tard d’haver deixat la seva Illinois natal per traslladar-se a Nova York i triomfar com narradora, Barton torna a Amgash. Es no solament una tornada a casa sinó també a totes les vides que va deixar enrere, vides que ara es tornen a creuar en el seu camí i la portaran a replantejar-se moltes de les certeses que creia tenir a la vida.

També és una tornada per restablir els lligams amb el seu germà  Pete i la seva germana Vicky, mare de cinc fills, però és víctima d’un atac de pànic  i surt fugint cap a Chicago. Els seus germans l’acompanyen durant un tros del recorregut. Enrere queda un univers humà recuperat a trossos, pintat amb una gran sensibilitat que es transforma en un interessant llibre.

El seu títol és Tot és possible i està fet a base de breus relats, com ja va fer a Olive Kitteridge, protagonitzats pels veïns d’Amgash. Aquest llibre es refereix a Em dic Lucy Barton com “autobiografia”, de manera que les històries aquí reunides completen la biografia de Barton perquè furguen en el seu passat i justifiquen la seva decisió d’emancipar-se de la fustigació i la sordidesa. En cada capítol es van desplegant els detalls de la vida de Tommy, Patty, Charlie, Mary, Angelina, Dottie, Abel… i també el que ha sigut dels germans de Lucy, Pete i Vicky, i fins i tot de la pròpia escriptora que torna a la misèria familiar.

S’equivoca qui consideri que aquest llibre és una seqüela. No ho és. Em dic Lucy Barton mostrava un detall colpidor del quadre de la vida de Barton; Tot és possible ens permet veure el quadre sencer. L’autora de Maine va escollir pintar primer un retrat impactant per lliurar-nos després un paisatge que l’aclareix de la mà dels veïns, les vides dels quals expliquen la de Lucy encarnant un món rural inhòspit marcat pels escabrosos secrets que la vida quotidiana sembla amagar en una Amèrica profunda que mitifica la ciutat.

La prosa de l’autora -que sembla simple però amaga un sentit de la depuració que només està a l’abast de pocs escriptors- retrata les fortaleses i debilitats  dels personatges amb una gran habilitat creant un mosaic on en un ambient opressiu van passant individus atrapats en la seva pròpia misèria. No és, certament, una obrat de ritme trepidant sinó més bé al contrari, aquí tot va amb pas assossegat, un ritme que ens permet copsar detalls íntims.

Es precisament això el que fa a Elisabeth Strout una escriptora especial, la seva veu interior, la manera que té d’explicar fins i tot allò que no escriu, allò que només evoca per deixar imaginar al lector.

 

 

Elizabeth Strout és una de les veus literàries més interessants i originals de la narrativa nord-americana. Ja fa anys que va sent publicada a Espanya però mai ha arribat a ser mitjanament coneguda, tot i la qualitat de la seva escriptura (és premi Pulitzer).

Es filla de mestres i va tenir una infantesa rural (com Lucy) en una zona aïllada de Maine, i a New Hampshire; tant aïllada que quan va arribar a la universitat ha confessat que en cine només havia vist 101 Dálmatas El milagro de Ana Sullivan.

El seu web és http://www.elizabethstrout.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: