ELS ANYS DE LA SERP, DE JOAN RENDÉ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

 

Una nena de tres anys migra, amb els pares, des d’un poble de la Sierra de Cazorla fins a les muntanyes dels Ports i del Pirineu català. El seu pare, Ulpiano, treballa extraient fusta dels boscos i arrossegant els trocs per poder fer les travesses de les vies de la Renfe; més endavant també treballarà en una mina de cobalt. La mare, que feia de minyona, ara troba feina en una fonda. L’aïllament d’aquell món i la curiositat per la natura mantenen viva la innocència de la nena fins que la mort accidental del pare fa miques aquesta harmonia i ella s’ha de fer dona sobtadament. Aquell món que li semblava idíl·lic presenta una cara fosca, com ara els rampells imprevisibles de la mare, jove i vídua. Però la nena és vital i lluitarà per fer-se un entorn acollidor en un país que ja és el seu país.

Els anys de la serp és la nova novel.la de l’escriptor barceloní Joan Rendé de qui feia gairebé una dècada que no teniem notícies.

Segons ha dit el propi autor, s’ha volgut prendre el seu temps perquè no vol donar per bona una obra fins que no està segur de que es troba en condicions òptimes per ser llegida i aquesta ha sigut especialment llarga de realitzar des que se li va ocórrer la història com fruit d’una informació que va rebre i que li va cridar molt l’atenció. Tot i això, cal aclarir que encara que parteix d’aquella informació, l’obra és de ficció i la Consuelo, la protagonista, és un personatge imaginat.

Es tracta d’una novel.la d’aprenentatge, iniciàtica, que toca el tema de l’emigració familiar tenint com a eix a la nena que parteix des d’un poble de Jaén cap al nord de Catalunya. L’obra s’inicia amb una parella al davant d’El Molino, al Paral·lel barceloní, esperant un autobús. Quan el vehicle arriba, una senyora gran els dona conversa. Totes dues dones acaben descobrint que anys enrere s’havien conegut en un llogarret del Pallars Sobirà, quan la Consol era tot just una nena i acabava d’arribar a Catalunya amb la família des del poble. A patir d’aquí, Consol ens portarà cap enrere en el temps perquè coneguem la seva història i la de la seva família a Catalunya, com va viure els prejudicis entre els autòctons i els recent arribats perquè la noia es trobarà amb una societat completament diferent a la que esperava, a la que no entenia perquè es parlava un idioma diferent.

Al llarg del desenvolupament de la història s’haurà d’enfrontar a d’altres situacions difícils que faran que vagi aprenent de la vida; no serà fàcil i tindrà més moments de tristor que d’alegria.

Veurem com la noia serà analfabeta fins al deu anys perquè no podia assentar-se de forma regular en ningun dels pobles on la família anava a viure perquè els trasllats eren gairebé continus amb la seva mare -que ja havia enviudat- per la zona de Tortosa i més tard pel Pirineu.

Un dels punts de la novel.la és precisament l’enfrontament amb la mare a qui la duresa de la vida que es veu obligada a portar li fa aflorar aspectes que no coneixia i que li semblen primitius, és una persona a qui li costa l’adaptació i ha de patir una supervivència molt grisa. La noia, en canvi, a mesura que va aprenent del món, cobra seguretat i equanimitat i té més capacitat d’adaptació.

Tot i que la protagonista sigui una nena emigrada des d’Andalusia, no és propòsit de Rendé fer de l’emigració el tema central sinó el que suposa l’adquisició de les experiències per construir una personalitat, i per això veurem a la Consuelo créixer i passar de ser una nena a convertir-se en una jove i dona madura, interessa veure com es forma la seva personalitat i com evoluciona.

Els anys de la serp és una novel.la diferent a les que havia escrit anteriorment Joan Rendé que tenien un cert to irònic. Aquesta no pretén fer somriure el lector i llueix un llenguatge més sever tenint el conjunt una molt més gran força dramàtica.

En quant al títol, fa referència a una vella història que parlava de que les serps s’introduïen sigilosament en les gàbies on vivien tranquils els ocells i els mataven. Serpent és aquí sinònim de desgràcia.

 

 

 

Joan Rendé i Masdéu (Barcelona, 1943) ha tingut com activitats principals la prosa literària, el periodisme d’opinió i, durant molts anys, el guionatge de ràdio i televisió. Durant la dècada dels vuitanta va fer-se popular amb el pseudònim de Doctor Scòpius, amb què signava unes glosses de sàtira social al diari Avui, que van merèixer el premi Ciutat de Barcelona. Ha publicat els llibres Sumari d’homicida (premi Víctor Català 1977), Llibre de Figuracions (1981), La cavalleria impossible (1992), El llegat del príncep de Larsa (1993), El viatger (1994), El barber violador (Premio Nacional de la Crítica, 1997) i La pedra a la sabata (premi Mercè Rodoreda i premi de la Crítica Serra d’Or 2003).

Va participar en tota la trajectòria del col·lectiu de literatura de gènere Ofèlia Dracs, i ha treballat en el teatre i en la difusió de la cultura musical i ha sigut director de l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès.

Com es veu, té un magnífic currículum.

 

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: