ELS BORRATXOS, DE VELAZQUEZ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Els borratxos, de Velázquez.

El déu Bacus.

Primer pla d’alguns borratxos.

 

El pintor sevillà Diego Velázquez (1599-1660) va ser un artista barroc que ha estat considerat com un dels màxims exponents de pintura espanyola.

Als 24 anys es va traslladar a Madrid on va ser nomenat pintor del rei Felip IV i quatre anys després va ser promocionat a pintor de cambra que era el càrrec més important entre els pintors de la cort. I a aquesta tasca es va dedicar la resta de la seva vida. La seva feina consistia a pintar retrats del rei i de la seva família així com altres quadres destinats a decorar les mansions reials.

La seva presència a la cort li va permetre estudiar la col.lecció reial de pintura que, junt amb l’aprenentatge adquirit al seu primer viatge a Itàlia on va conèixer tan la pintura antiga com la que es feia al seu temps, van influenciar el seu estil, fent-lo d’una gran lluminositat, amb pinzellades ràpides i soltes. S’ha de dir que a Itàlia havia pogut estudiar també les obres mestres del Renaixement i l’educació pictòrica que va assolir el sevillà era la més àmplia que un pintor espanyol havia tingut fins a aquell moment.

Va ser al 1623 quan es va establir a la cort. Allí, Velázquez es va dedicar sobre tot al retrat que va anar alternant amb altres gèneres com la història sagrada, el paisatge i la mitologia.

Sobre les escenes mitològiques, la primera que va fer va ser al 1629 i és la que veiem a l’encapçalament: Els Borratxos, obra que va marcar una frontera a la seva carrera.

Mentre que pel seu tema inaugurava un gènere que conrearia fins la seva mort, gran part dels seus personatges pertanyen al món dels seus bodegons sevillans.

Des d’un punt de vista estilístic, també té relació amb les seves primeres etapes doncs tant el caràcter molt realista dels rostres com la gamma cromàtica abundant en ocres o l’extraordinària precisió descriptiva situen l’obra pròxima al naturalisme de Caravaggio, igual que el modelatge corporal de Bacus.

Però va ser la primera i última obra de tema mitològic en la que va utilitzar un llenguatge d’aquest tipus. Encara que a vegades s’ha volgut veure en el quadre una voluntat de desmitificar la mitologia i tractar en clau burlesca els deus antics, la utilització de personatges tant realistes es justifica pel contingut de l’escena en la que es representa a Bacus barrejant-se entre els mortals per donar-lis a conèixer el vi.

Així, Velázquez va voler representar a Bacus com el déu que obsequia a l’home amb el vi que l’allibera, almenys de forma temporal, dels seus problemes quotidians.

En la utilització d’un llenguatge naturalista per tocar temes relacionats amb la mitologia o la història antiga, Velázquez s’aproximava a d’altres artistes com el mencionat Caravaggio o un contemporani seu, Ribera.

Qui vulgui veure l’original d’aquesta obra haurà de viatjar fins a Madrid doncs es troba al Museu del Prado.

 

Diego Velázquez, el pintor més important del segle d’or espanyol.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: