ELS JARDINS DE LA UNIVERSITAT CENTRAL

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Un petit estany amb peixos al costat de la plaça Universitat.

Un dels patis, lloc aïllat del soroll de la ciutat.

El jardí té racons que inviten al descans.

Hi ha una variada col.lecció d’arbres.

Una altra imatge d’un dels patis.

El jardí té zones d’una bona frondositat.

Vista d’un dels patis des d’un altre angle.

Ningú no diria des de fora que la Universitat Central amaga una illa de calma al mig de la ciutat.

 

Pràcticament al cor de Barcelona es troba l’edifici de la Universitat que dóna nom a la plaça coneguda per tots els barcelonins.

Es molt curiós: la Plaça de la Universitat és una de les anomenades “dures”, quan l’edifici de la Universitat amaga un jardí impressionant per la seva frondositat i varietat botànica fins al punt que quan hi entres és difícil creure’s que estàs en el lloc de Barcelona on estàs.

Fent una mica d’història, va ser a l’any 1859 quan es va iniciar la construcció de l’actual edifici de la plaça de la Universitat, que va ser inaugurat l’any 1871. Molts dels exemplars de l’antic jardí botànic del marquès de Ciutadilla (jardí botànic que no té res a veure amb el de Montjuïc sinó amb el que el marquès tenia en uns terrenys vora el carrer de la Cera) van ser trasplantats al jardí de la nova seu de la Universitat de Barcelona, de manera que són l’únic vestigi que encara queda de les espècies que van contenir els primers espais de la ciutat dedicats a l’estudi de la botànica.

Però aquest jardí no estava destinat a ser obert per a tothom. De fet, no va ser fins al 1995 que es va obrir al públic.

Entrar-hi és endinsar-se en un món de calma i de recolliment, absolutament impropi d’una zona amb un nivell de tràfic i contaminació com la que es troba. Fins i tot hi ha silenci!

Per tot arreu trobarem bancs de ferro forjat on seure i poder descansar o llegir plàcidament sota l’ombra dels arbres (ja s’ha dit que aquest és un espai frondós).

A part del jardí que és la zona que dóna bàsicament al carrer Diputació, hi ha dos patis que són dues peces de jardineria clàssica que ens permeten conèixer com eren aquests espais al final del segle XIX. A banda i banda de l’accés a la porta principal, a la dreta hi ha el pati de Ciències, i a l’esquerra, el de Lletres, que estan connectats per un passadís.

Els patis són un espai també recollit, similar als claustres monàstics, i al seu voltant s’eleven els edificis de les facultats. Al centre, un estany, i als quatre cantons, bancs de pedra.

Tant els patis com el jardí son espais de gran riquesa vegetal que contenen espècies d’arreu del món. Algunes són exòtiques com la bellaombra que és un arbre que creix a la Pampa argentina, la iuca o el cedre que és de l’Himàlaia, d’altres són mediterrànies com l’alzina, el xiprer, el garrofer, l’olivera, el taronger, la figuera o el pi.

Les palmeres, els ginkgo, les acàcies de tres punxes, les troanes i les xicrandes també formen part de la vegetació d’aquests jardins, on es troben arbustos de grans dimensions, com el boix. Es a dir, que no només és un lloc recomanable per la seva tranquilil.litat sinó que tots aquells que estiguin interessant en la botànica, aquí trobaran un bon espai per aquesta disciplina.

Per cert, els jardins estan dedicats a l’historiador Ferran Soldevila, que va ser membre de l’Institut d’Estudis Catanans i va escriure una Història de Catalunya per encàrrec de Francesc Cambó.

Per resumir: aquests jardins són un autèntic i absolutament inesperat oasi de tranquil.litat al bell mig de Barcelona.

Aquest vídeo ens permet veure la sorprenent frondositat de l’espai que queda al marge del soroll dels carrers que l’envolten:

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: