ELS JARDINS DEL PALAU DE PEDRALBES

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

El Palau de Pedralbes disposa d’uns dels jardins més senyorials de Barcelona.

Hi ha un umbracle obra d’Antoni Gaudí.

L’estàtua d’Isabel II mostrant el que seria futur rei Alfons XII.

Praderia i brolladors.

Nu obra de l’escultor Enric Casanoves.

Espai que convida a la lectura.

Praderia i escultura.

Boles d’evònims perfectament retallades.

 

A l’avinguda Diagonal, 686, trobem uns dels jardins més senyorials de Barcelona: els del Palau Reial de Pedralbes.

Un fet curiós és que l’existència d’aquest parc té el seu origen en un incendi: el que va destruir el dia de Nadal de l’any 1875 l’edifici del segle XVII situat al Pla de Palau, que era fins a aquell moment el que es feia servir com residència dels reis quan visitaven la ciutat.

La nova residència, promoguda molt temps després, l’any 1921 per l’aleshores alcalde de Barcelona Joan Antoni Güell, es va crear en una finca de 7 ha propietat de la pròpia família de l’alcalde, que la va cedir i que comptava amb un palau que va ser rehabilitat. L’any 1926, l’alcalde de Barcelona va fer lliurament de la nova residència al rei Alfons XIII.

El primer que veiem quan travessem la magnífica porta d’entrada de ferro forjat, és un gran espai que ens dona la benvinguda, al centre del qual hi ha un elegant estany ovalat amb l’escultura en marbre d’una dona. Aquesta escultura és molt posterior en el temps doncs va ser realitzada l’any 1962 per Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.

A mesura que anem avançant, ens adonem de què el que tenim davant son uns jardins tan afrancesats com anglesos, un punt romàntics i molt frondosos, el cert és que endinsar-s’hi ens transporta a un temps on la serenor i la majestuositat van ser elements determinants del paisatge, és com entrar en el túnel del temps.

A banda i banda de l’estany comencen els camins de sauló que s’entrecreuen per tot el parc i que permeten anar-lo descobrint. Tant si tirem cap a la dreta com si tirem cap a l’esquerra, el camí ens permet accedir a un passeig central on els til·lers són els protagonistes.  Aquest és un espai ombrívol, igual que les zones d’estar amb bancs que anem trobant a banda i banda, amb una vegetació densa i exuberant,  A tots dos costats d’aquest eix central hi ha grans parterres regulars de gespa. Hi destaquen grans boles d’evònims perfectament retallades i dos petits estanys de forma geomètrica amb brolladors.

Si seguim cap amunt, els camins ombrívols ens porten fins al Palau Reial, situat en el fons del parc. Al seu davant s’obre una plaça semicircular, voltada a banda i banda per una gran balustrada ornamentada amb nou bustos esculpits en marbre blanc dels quals no coneixem l’autor. La plaça està presidida per una escultura d’Isabel II alçant en braços el seu fill Alfons XII. L’obra és d’Agapit Vallmitjana i Barbany i la va fer l’any 1861, és a dir, és el cas contrari del que havíem comentat abans doncs aquí l’escultura és molt anterior als jardins. També hi trobarem un estany al mig voltat per testos amb geranis. A l’esquerra de l’edifici hi ha una praderia de gespa d’aire molt anglès, amb una altra escultura femenina, en aquest cas una dona dempeus, de mida natural i feta amb bronze, realitzada per Enric Casanovas l’any 1930.

El recorregut ens portarà fins a dues obres d’Antoni Gaudí: una pèrgola parabòlica coberta d’enfiladisses -de fet, un umbracle- i, en un petit racó, la font d’Hèrcules, amb un cap de drac de ferro forjat des d’on raja l’aigua. Una curiositat: durant molts anys aquesta font va quedar amagada per la vegetació i la seva existència no va ser descoberta fins a l’any 1984, quan es van realitzar uns importants treballs de neteja.

Nicolau M. Rubió i Tudurí va ser l’encarregat de transformar les terres de conreu i el jardí existents en els jardins que avui coneixem, i va respectar entre altres arbres ja centenaris un important conjunt de 23 cedres de l’Himàlaia. A més dels ja esmentats cedres també trobarem entre d’altres espècies, el pi, el xiprer, til·lers i eucaliptus i un bosquet de bambús.

El rei no el va gaudir durant molt de temps i no sols perquè no vingués sovint per Barcelona, sinó perquè l’any 1931 es va proclamar la II República i el Ministeri d’Hisenda va fer donació del palau i els jardins a l’Ajuntament, que els va obrir a la ciutat, i les dependències reials es van convertir en el Museu d’Arts Decoratives.

Avui, l’antic Palau Reial acull els museus de Ceràmica i el de les Arts Decoratives, amb importants col·leccions, i s’utilitza eventualment per actes i recepcions oficials. així com per actuacions musicals a l’estiu als jardins.

L’any 2004, es va fer una nova donació: l’Ajuntament va cedir els jardins i l’edifici a la Generalitat de Catalunya.

En aquest vídeo veiem que l’aigua té el seus espais en aquest jardí reial:

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: