EMELI SANDÉ. HURTS

                  – O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

 

Emeli Sandé és una cantant escocesa de naixement (concretament d’Alford) encara que el seu pare és de Zàmbia i la seva mare d’Anglaterra.  L’estil musical que la caracteritza és el soul i el R & B.

No només és cantant, sinó també compositora. De fet, ha compost cançons per artistes com Leona Lewis, Cher Lloyd o Susan Boyle, entre d’altres.

Això de compondre ja li ve de lluny. Quan tenia només onze anys i estava encara a l’escola primària, va escriure la seva primera cançó per un concurs de l’escola.

Tot i això, els seus estudis van anar per un camí ben diferent al del món de la música: a la Universitat de Glasgow estava estudiant medicina quan en arribar al quart curs va decidir deixar-ho per dedicar-se a la carrera musical. No obstant, va dir que si el món musical no li anava bé, tornaria a la medicina.

Com cantant, actuava sota el nom d’Adele Sandé degut a que el seu nom complert era Adele Emeli, però quan al 2010 va signar contracte amb Virgin Records, se’l va canviar pel que li coneixem ara, Emeli Sandé. El canvi es va fer per evitar confusions amb la cantant Adele.

Avui ens fixem en el seu segon àlbum d’estudio, Long live the angels, publicat el 2016. el primer single que se’n va extreure, també fa dos anys és Hurts, la cançó que podem escoltar al vídeo. Es una sentida peça co-composta per la pròpia Sandé que ens parla d’una dona profundament enamorada que no és corresposta:

 

“Baby I’m not made of stone
It hurts
Loving you the way I do
It hurts

Hold tight it’s a sing-along
I’m alright, I’m alright, but I could be wrong
Baby, I know you remember me
5.3 in the back of the library, come on
You could at least try and look at me
Oh man, oh man, what a tragedy
Bang, bang, there goes paradise
Why we always had to roll the dice?
Heartbeat in the regular
Two seats in the back of the cinema, hazy
Ah yeah, you’re forgetting it
And all the mad we did after that, crazy
Your heart, come on baby
I swear you’re giving me shivers, shivers

Baby, I’m not made of stone
It hurts
Loving you the way I do
It hurts
When all that’s left to do is watch
It burns
Oh baby, I’m not made of stone
It hurts

Hold on it’s a marathon
Run fast, run fast like the rivers run, goddamn
Never seen in the restaurant
I took a minute till the penny dropped
You know, my tears don’t fall too often
But your knife is cutting me deep
Deep, deep, deep, deep, deep, deep, deep

Baby, I’m not made of stone
It hurts
Loving you the way I do
It hurts
When all that’s left to do is watch
It burns
Oh baby, I’m not made of stone
It hurts

It hurts the way
That you pretend you don’t remember
It hurts the way
That you forget our times together
Like the time
Laid in bed when you said it’s forever
Baby I can’t, I can’t explain no more

Baby, I’m not made of stone
It hurts
Oh, loving you the way I do
It hurts
When all that’s left to do is watch
It burns
Oh baby, I’m not made of stone
It hurts

Oh baby, I’m not made of stone
It hurts
Loving you the way I do
It hurts”.

 

“Carinyo, no estic feta de pedra i fa mal. estimar-te com jo t’estimo fa mal.

Agafa’t a mi que es tracta de cantar junts; estic bé, estic bé, però podria estar equivocada. Carinyo, sé que et recordes de mi: seient 5.3 a la part del darrere de la biblioteca. Va, podries almenys tractar de mirar-me. Home, home! quina tragèdia. Bang, bang, se sent des del paradís. Per què sempre vam haver de llançar el daus de la sort? El batec del cor és regular.

Dues butaques a la part del darrere del cinema, bromós… ah, sí, oblides totes les bogeries que vam fer després d’això, de bojos… El teu cor, va!, carinyo, et juro que em dones calfreds, calfreds…  

Carinyo, no estic feta de pedra i fa mal. estimar-te com jo t’estimo fa mal.

Quan tot el que queda per fer és solament mirar, crema. Oh, carinyo, no estic feta de pedra i fa mal.

Espera, és com una marató, corre ràpid, corre ràpid com corren els rius, per déu!.

I el mai vist al restaurant, en un minut em vaig adonar de que a mi les llàgrimes no em cauen sovint però és que el teu ganivet m’està tallant tan profundament, tan profundament… 

Carinyo, no estic feta de pedra i fa mal. estimar-te com jo t’estimo fa mal. Quan tot el que queda per fer és solament mirar, crema. Oh, carinyo, no estic feta de pedra i fa mal.

Fa mal la manera en la que fas com si no te’n recordessis, fa mal la manera en la que oblides quan vam estar junts com els moment que érem al llit i em deies que era per sempre, carinyo, ja no puc, ja no m’ho explico. 

Carinyo, no estic feta de pedra i fa mal. estimar-te com jo t’estimo fa mal. Quan tot el que queda per fer és solament mirar, crema. Oh, carinyo, no estic feta de pedra i fa mal.

Oh, carinyo, no estic feta de pedra i fa mal. estimar-te com jo t’estimo fa mal”.

 

 

Emeli Sandé anava per doctora i ha acabat sent cantant de soul i R&B. La vida dóna moltes voltes.

El seu web és: http://www.emelisande.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: