EN LOS 90, DE JONAH HILL

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Sunny Suljic és Stevie, un noi que troba en un grup d’skate el que no li donen a casa.

Lucas Hedges és Ian. S’aprofita de ser el seu germà gran.

Katherine Waterston és Dabney, la seva mare, qui no li presta l’atenció que es mereixeria.

 

Stevie, un noi de tretze anys que viu a Los Angeles en els anys noranta, passa l’estiu barralant-se amb els problemes de la seva vida domèstica i divertint-se amb el seu nou grup d’amics que ha conegut en una tenda d’skate.

En los 90 és l’òpera prima com director de l’actor Jonah Hill en la que ens proposa un viatge als anys noranta com una crònica del final de la innocència, en aquest cas d’Stevie, el jove protagonista al que el director utilitza per dibuixar un retrat nostàlgic de la cultura popular d’aquella dècada. Així, ens bellugarem en un barri modest de Los Angeles per oferir una història que podria ser un aparent documental.

Al començament de la pel.lícula, Stevie rep una pallissa del seu germà gran, de manera que ràpidament entenem per què es passa les tardes practicant skate tot i que cau vàries vegades, però aquests cops són el preu que ha de pagar per no estar a casa i tenir una certa sensació de camaraderia.

Ha conegut en una tenda un grup d’adolescents més grans que ell que l’introdueixen en els codis de l’honor, la competició i alguna cosa més. Ell els admira perquè controlen el monopatí molt millor i saben més de la vida. I és que a fi de comptes, Stevie no té res d’interessant a casa seva: del germà gran ja hem parlat i la seva mare no li presta l’atenció que caldria doncs va ser mare massa jove i ara està més pels seus nuvis que per ell.

I dintre d’aquest context escoltarem com acompanyament musical èxits de hip hop d’aquells anys: Wu-Tang Clan, GZA, 2Pac… fins i tot alguna cosa de Nirvana i de Morrissey. Així ens posem millor en situació.

Com dèiem abans, el film té una certa voluntat de documental, vol transmetre veracitat sense estridències ni cursileries centrant-se en la cultura skater. I una pel.lícula amb aquest objectiu se la juga amb actors que no poden aportar massa experiència davant la càmera, però se’n surt prou bé perquè Sunny Suljic signa una molt bona actuació -ve a ser l’alter ego de Jonah Hill- i la resta demostren una gran naturalitat interpretativa.

El film és més bé convencional pel relat d’iniciació adolescent que planteja: la rebel.lia, el despertar hormonal… però és també una aproximació a un món amarg i a les conseqüències dels drames domèstics, fent-ho amb una proposta naturalista i d’una manera tan aplicada com sense estridències.

Si fa deu anys ens haguessin dit que Jonah Hill tindria dos nominacions a l’Oscar i una pel.lícula d’èxit com director, ens hagués costat de creure-ho. Però finalment s’ha revelat com un artista inclassificable que es capaç no solament d’interpretar sinó d’escriure guions de vàries comèdies d’èxit i ara també de dirigir.

Aquí el veiem a la dreta donant instruccions als actors.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: