EN UN LUGAR SALVAJE, DE ROBIN WRIGHT

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


Quan la seva vida es veu sacsejada per unes irreparables pèrdues familiars, Edee perd la capacitat per connectar amb el món i la gent que l’envolta. Fastiguejada de la vida, pren una decisió extrema retirant-se a un bosc a les Muntanyes Rocoses amb uns queviures per anar tirant. Tot i la bellesa que rodeja la modesta cabana on s’ha instal·lat, pateix per encaixar amb l’entorn i encarar el dur hivern que s’aproxima.

Un dia es descoberta a prop de morir per un caçador local que la salva, però el seu repte més gran serà intentar aprendre a viure de nou.

Robin Wright té una llarga trajectòria com actriu però no s’ha donat pressa per estrenar-se com directora. Ho fa amb Un lugar salvaje en la que sembla apuntar-se a la tendència que hem vist reflectida en les pantalles en las darreres setmanes de plantejar personatges solitaris i el contacte amb la natura -efecte Nomadland?-.

Aquí és una cabana precària i desatesa que imposa una supervivència al límit. Per sort per la protagonista, l’aïllament no acabarà sent total amb l’aparició del caçador amb el que podrà establir una connexió humana.

Al film, Wright té feina doble perquè no solament dirigeix sinó que interpreta el paper protagonista i és, sens dubte, una actriu amb una gran capacitat dramàtica. El seu és un rol sobri, matisat i creïble representant a aquesta dona que va decidir desertar de la civilització en l’intent de calmar el seu patiment. I com realitzadora, plasma la narració amb una direcció senzilla i serena, dosificant la intriga.

Els paisatges muntanyosos de Wyoming adquireixen una gran importància en aquesta pel·lícula de gestos i de dolor. Durant la primera part, la protagonista intenta sobreviure en un medi hostil: fred, neu, llops, incapacitat per pescar o caçar, i fins i tot un ós gens amistós. Aquesta part és possiblement la més interessant: una dona i un paratge, el silenci com forma de vida, l’aprenentatge després d’una tragèdia. En canvi, a la segona meitat del metratge es converteix més en un melodrama amb paisatge de fons.

Aquesta no és la pel·lícula més original del món però Robin Wright tampoc ho pretén, més bé ens vol plantejar un film que ofereixi sintonia, interès per les persones, la natura i emotivitat, i tot això ho fa amb elegància, fins i tot en la composició de cada silenci.

Heus aquí una història d’algú que busca no buscar res, fins i tot sembla que voldria acabar amb la possibilitat de voler alguna cosa. A Wright no li ha sortit una pel·lícula excepcional però sí digna.

 

 

Sean Penn va dirigir el 2007 la pel·lícula Cap a rutes salvatges, la història d’un home que deixa la civilització per buscar el sentit de la vida a Alaska. Aquell any Penn era la parella de Robin Wright. Es van divorciar tres anys després però algun detall d’aquell film del seu exmarit sembla que es manté a En un lugar salvaje amb la que debuta dignament com directora.

Fins ara Wright havia dirigit algun curt i capítols de la sèrie House of cards de la que és també protagonista.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: