ENZO SELLERIO

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

La finestra.

Aura.

Escales.

Sota la Democràcia Cristiana.

La trattoria.

Transportant cadires.

Des del balcó.

 

Enzo Sellerio (1924 – 2012) no semblava que estigués destinat a ser fotoperiodista: el seu pare era professor de física de la Facultat d’Enginyeria de Palerm i la seva mare mestra de llengua russa a la Universitat de la mateixa ciutat.

Així que Enzo va ser un universitari que es va llicenciar en Dret amb vint anys, i tres anys després era nomenat assistent d’Entitats de Dret Públic de la Facultat d’Economia i Empresa, una feina que va exercir durant alguns anys però que no l’omplia perquè ja havia descobert la fotografia.

Després d’una breu experiència en fotoperiodisme, el 1952 a instàncies del seu amic Bruno Caruso, es presenta a un concurs de fotografia i guanya el primer premi -50.000 lires-. El guardó el va esperonar i va decidir prendre’s la fotografia ja gairebé professionalment. Aquell mateix any les seves fotos van ser publicades a la revista Sicília, dissenyada pel seu amic Caruso.

El 1955 va realitzar el seu primer reportatge, Borgo de Déu, publicat a Fotodocumentari Nuovo Cinema, que va ser considerat com una obra mestra de la fotografia neorealista italiana.

El 1961 la revista suïssa Du li va encarregar un treball a Palerm per un número especial dedicat a la ciutat, i per al número de Nadal de l’any següent, una feina sobre els territoris de l’Etna.

La col.laboració amb la revista suïssa li va obrir les portes a la fotografia internacional i el 1962 va entrar a l’EMP (Revista Europea de Fotògrafs), una associació per la promoció de la fotografia de qualitat amb seu a Colònia i on col.laboraven prestigiosos fotògrafs europeus.

El mateix any va ser invitat per la recent nascuda ZDF, la xarxa nacional de televisió alemanya, per participar en una pel.lícula sobre aquell país on apareixien fotografies de Hiroshi Hamaya, Will McBride i el mateix Sellerio.

El 1962 va començar la seva col.laboració amb Vogue, primer des de Paris i després des de Nova York on també va rebre un encàrrec per la revista Fortune.

Durant aquells anys va fer diverses de fotografies d’artistes i intel.lectuals com Arthur Miller, Christo, Saul Steinberg i d’altres protagonistes de la vida cultural de l’època.

El 1967 va col.laborar en una publicació sobre Sicília per encàrrec de l’Assemblea Regional: junt amb Gioacchino Lanza Tomasi, autor dels texts, va realitzar una sèrie de suplements per la revista Cròniques Parlamentaries dedicats al poder secular i eclesiàstic. Posteriorment es van reunir en un sol volum titulat Castells i monestirs sicilians.

L’any següent va fundar amb la seva dona Elvira Giorgianni una editorial pel disseny i publicació de llibres relacionats amb el món de l’art.

Considerat com un dels principals exponents del neorealisme fotogràfic, Enzo Sellerio ens ha deixat unes fotografies en les que ha sabut captar amb una gran qualitat tècnica i sensibilitat personal, l’ànima de la seva Sicília i de la seva gent.

Enzo Sellerio, fotògraf i editor. Mestre del neorealisme italià.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: