ÉRIC VUILLARD. 14 DE JULIOL

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

La Història acostuma a explicar la presa de la Bastilla des del punt de vista dels grans personatges que en realitat no ho van viure tant de prop. 14 de juliol, el llibre d’Éric Vuillard que fa poques setmanes ens ha arribat des de França, narra la història d’aquells que hi van ser aquell mateix dia de 1789.

Els protagonistes son gent anònima, empesa per la gana i el malestar. Però abans de seguir les passes d’aquests desconeguts revolucionaris, Vuillard retrocedeix uns mesos per relatar la rebel.lió dels treballadors de les manufactures Réveillon que van veure retallats els salaris i sobre els quals es va exercir una cruel repressió que va causar més morts que els que es van produir el 14 de juliol. Es a dir, plovia sobre mullat. L’autor també es deté a narrar com es vivia en aquells moments a la cort de Versalles, així com el rerefons econòmic i social que va provocar l’aixecament. Però sobre tot segueix, hora per hora, com individus sense drets van convulsar un règim arcaic per donar un nou sentit a la història.

Vinaters, artesans, prostitutes, comerciants, bugaderes, sastres, carnissers… un poble sencer i heterogeni compost per milers de persones es va plantar davant la Bastilla per protestar per la repressió, les desigualtats i la gana que ja eren insuportables. Com un sol home, la massa es va llançar contra els murs de la opressió i va posar en marxa un dels processos més determinants de la Història, una revolució anònima que destruiria el vell ordre per sempre.

Aquesta és doncs la diferenciació que aporta Vuillard, un relat on els protagonistes no son els parlamentaris sinó el poble, i qui van ser, què és el que els va motivar i que van sentir aquell dia és el que reflecteix la novel.la.

Tots els personatges d’aquesta obra van existir: enllustradors, cotxers, captaires, fruiters o calderers. En els arxius es comptabilitzen un miler, cadascú amb el seu nom i adreça, alguns fins i tot van explicar la experiència aquell dia. Es el cas de Claude Cholat, un modest vinater del carrer Noyers de París; d’altres van aparèixer en cartes en les que demanaven al govern una pensió per mitigar la misèria en la que vivien o compensar alguna invalidesa o mutilació.

Precisament la mateixa portada del llibre ret homenatge a aquesta gent. En lloc de destacar com sempre s’ha fet a la dona amb la bandera tricolor de La llibertat guiant al poble, es fixa l’atenció en un jove que apareix a la part baixa a l’esquerra del famós quadre de Delacroix: és el revolucionari anònim amb la ràbia marcada al rostre.

Així doncs, el llibre és un homenatge literari que Vuillard construeix combinant una narració notarial dels fets amb una commovedora estètica que pretén recordar-nos la diferència entre aquells que construeixen la Història i aquells que la escriuen.

 

 

La Història ocupa un lloc principal en els llibres d’Éric Vuillard. A Tristeza de la tierra narrava el revers realista de la conquesta de l’Oest a través de Buffalo Bill. També va explorar la caiguda de l’imperi inca a Conquistadors, i l’expansió colonial a Congo.

Vuillard va guanyar el Goncourt, principal premi de les lletres franceses, amb L’ordre del dia. El guardó el va convertir de la nit al dia en una estrella literària.

14 de juliol és l’obra prèvia a la guanyadora del Goncourt, però a nosaltres ens ha arribat ara, a posterior, precisament com a conseqüència de la fama que Vuillard ha guanyat.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: