ERMITA DE SANTA MADRONA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Ermita de Santa Madrona.

Vista lateral. 

Vista frontal.

Detall de la façana. Sobre la porta es veu l’any de la reconstrucció: 1754. 

Talla de la santa a l’interior.

 

Durant l’Edat Mitjana, Montjuïc era un lloc amb moltes ermites i capelles. Amb el pas dels segles, només una ha arribat fins als nostres dies: l’ermita de Santa Madrona.

Data de l’any 1403 i es troba al número 48 de carrer Montanyans.

I qui era Santa Madrona perquè li dediquessin una ermita?

Doncs segons diu la llegenda es tractava d’una noia barcelonesa que va viure en el segle III en una vil.la romana de Montjuïc. Va quedar orfe molt jove i va haver de ser un oncle seu que vivia a Roma qui s’ocupés d’ella. Va ser en aquella ciutat on va conèixer el cristianisme i es va batejar.

Com que els cristians no estaven ben vists, va ser denunciada. Madrona no es va voler retractar de la seva fe i va ser condemnada a morir amb martiri.

Hi ha una altra llegenda que difereix de l’anterior en què quan va deixar Barcelona va anar a viure a Salònica (Grècia), no a Roma, on va treballar de minyona i va ser allí on la van martiritzar per la seva fe cristiana.

Tampoc no hi ha unanimitat en com les despulles de Madrona van arribar a Barcelona. Una llegenda diu que va ser a l’any 892 quan uns mercaders de Marsella van comprar el seu cos i el van embarcar en direcció a l’oest. En passar per davant de Barcelona es va aixecar un terrible temporal marí que els va obligar a arribar fins al port. Quan van arribar-hi, la mar es va asserenar. I quan van voler salpar, de nou la mar es va embravir, així que van decidir deixar a la ciutat les relíquies de la santa. D’aquesta manera, el vaixell va poder reprendre sense ningun impediment el seu viatge i Madrona es va poder quedar a la seva terra natal.

Una altra llegenda explica que van ser pocs anys després de la seva mort quan uns comerciants francesos van comprar el cos i el van portar en vaixell. En mig d’una tempesta unes orenetes van començar a cantar per avisar-los que a prop hi havia terra ferma, la muntanya de Montjuïc. Els mariners van desembarcar i van deixar el cos en una ermita dedicada a Sant Fruitós. En diverses ocasions el mariners van intentar tornar a embarcar per dur a la santa a Marsella, però cada cop que ho feien tornava a ploure. Finalment van entendre que la santa es volia quedar a Barcelona.

Aquesta ermita de Sant Fruitós estava construïda prop de la vil.la on Madrona havia viscut. Amb el temps va passar a dir-se ermita de Santa Madrona.

Fins i tot hi ha una tercera versió que diu que la nau dels mercaders va naufragar davant Montjuïc, fet que es va interpretar com que el desig de la santa era quedar-s’hi.

Sigui quina sigui la història real, el cert és que l’any 1563 Santa Madrona va ser declarada patrona de la ciutat. O sigui que a Barcelona tenim tres patrones: la Mercè, Santa Eulàlia i Santa Madrona. No ens estem de res…

En quant a l’ermita, està documentada des de l’any 1406 i se la considerava com una de les més importants de Montjuïc de l’època precisament perquè custodiava les relíquies de la santa.

Heus aquí un lloc amb encant de Barcelona no massa conegut.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: