ESCULTURA: ESPARTAC, DE DENIS FOYATIER

Espartaco-Foyatier

L’Espàrtac de Denis Foyatier.

Spartacus statue by Denis Foyatier.jpg

Vista completa de l’imponent escultura.

Vista posterior.

Vista des d’un altre angle de la seva expressió.

Avui parlem d’un escultor francès que és més conegut pel personatge que va representar en una de les seves estàtues que no pas pel seu propi nom: Denis Foyatier (1793-1863).

Fill d’una família modesta (el seu pare es guanyava la vida fent de teixidor i agricultor, ninguna vinculació doncs amb el que es dedicaria Denis), de jove va començar a treballar fent figures religioses mentre cursava classes d’art a Lió. Amb setze anys va poder ingressar a l’Escola de Belles Arts de Paris i dos anys després va exposar les seves primeres obres aconseguint una beca que el va permetre posteriorment viatjar i residir a l’Acadèmia Francesa de Roma a la Villa Médicis.

Va ser aquí, a Villa Medicis on li va arribar un encàrrec reial que el va llençar a la fama: l’estàtua de marbre que representava a Espàrtac. Era el 1828.

Sobre el protagonista de l’obra, com se sap era un esclau romà. El món de l’antic imperi romà havia conegut diverses revoltes d’esclaus però ninguna va arribar a tenir la dimensió de la que va protagonitzar Espàrtac qui en solament dos anys va derrotar fins a nou vegades les legions romanes.

Tot va començar amb una revolta a l’escola de gladiadors de Capua l’any 73 a.C. Dels dos-cents esclaus revoltats, setanta van poder escapar. Eren tracis, celtes i germànics seleccionats i entrenats pels combats al circ. Pràcticament no tenien armes però eren forts i, és clar, sabien combatre. Van preferir arriscar-se a morir lluitant per la seva llibertat que al circ. Van nomenar com caps al traci Espàrtac i a dos celtes, Criso i Enomao. Van marxar cap al sud i es van anar armant saquejant camps i pobles. Se’ls van sumar esclaus, desertors i gent empobrida atrets per la generositat d’Espàrtac que repartia els botins de forma igualitària.

Aquests botins i armament van reforçar el poder d’aquests esclaus alliberats que ja formaven un exèrcit considerable al que s’anaven afegint més rebels. Espàrtac va inculcar un ànim solidari i disciplina a la seva tropa que va arribar a sumar seixanta mil soldats.

Sens dubte Espàrtac va treure profit de què, abans de ser gladiador, havia militat com mercenari en les tropes auxiliars de l’exèrcit romà i coneixia les seves tàctiques bèl.liques.

La representació que en fa Foyatier és just el moment en el que Espàrtac ha trencat les cadenes i mostra un aire de ràbia continguda. A la seva mà esquerra es poden veure les cadenes trencades i a la mà dreta l’espasa, també trencada.

L’escultura va obtenir ràpidament alabances tant de crítica com de públic. Va ser considerada per alguns com  una reactivació de l’estil neoclàssic perquè realment es corresponia als cànons acadèmics: Espàrtac es representat nu tal con es representaven els antics herois i la seva imponent estatura encaixava també amb aquell estil que buscava la correlació entre les dimensions i la impressió que havia de crear.

Es nota la influència de Canova, especialment del Damoxenes de l’escultor italià, perquè té la mateixa postura i tensió.

L’èxit de l’obra va ser també degut al seu tema: com que Espàrtac pràcticament no era representat en escultura, l’estàtua va ser percebuda com un símbol d’oposició al règim del rei Carles X, encara que aquesta no sembla que fos la intenció inicial de l’artista. Foyatier va fer el model a la Villa Medicis de Roma durant el temps que va residir allí i la va exposat al Saló de 1827, una obra que com dèiem abans, havia estat encarregada per la pròpia administració reial. Però en el moment en el que l’escultura va ser finalitzada, durant la Revolució de 1830 que va acabar amb aquell règim, Foyatier va aprofitar l’oportunitat per fer del seu Espàrtac una icona republicana datant l’obra el 29 de juliol de 1830, just l’últim dia de la revolució que va fer fora Carles X.

Qui vulgui veure l’obra en directe, ho pot fer en el parisenc Museu del Louvre.

Aquest és Denis Foyatier, un escultor que mereixeria ser més conegut del que és.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: