ESCULTURA: GLADIADOR MORINT, DE PIERRE JULIEN

antonio-m:  Pierre Julien (French, 1731-1804), Gladiateur mourant [Dying Gladiator], reception piece for the Académie 1779. Marble, 60 x 48 x 42 cm. Musée du Louvre, Paris.

Gladiador morint, de Pierre Julien.

Primer pla de la cara que denota defalliment i de la ferida al pit.

detail, Gladiateur mourant, Marbre de Pierre Julien (1731-1804)  Saisie révolutionnaire des collections de l’Académie - Département des Sculptures - Musée du Louvre (Paris) photo by Yvan LEMEUR   (via the ever-amazing artemis dreaming - more stunning images at her post )

El treball escultòric de l’esquena i la tela que el cobreix parcialment.

Cada part del cos està minuciosament treballada, com aquesta mà.

Vista posterior.

Un dels grans escultors del neoclassicisme francès va ser Pierre Julien.

No li va ser fàcil el reconeixement. Julien s’havia presentat a l’Acadèmia el 1776 amb una estàtua de Ganimedes que no va ser acceptada, tot i ser una obra que ja anunciava el talent d’aquest escultor. Va ser un cop dur per ell.

Animat pels seus amics, dos anys després va tornar a la càrrega. Aquesta vegada va presentar l’obra Gladiador morint, i ara sí, l’Acadèmia va saber reconèixer el seus mèrits. Julien va ser nomenat professor adjunt al 1781. A més, durant aquest temps, el seu gladiador ja havia rebut també els elogis del Saló del 1779. L’afront del 1776 havia sigut així reparat.

En quant a l’obra, representa un gladiador ferit al pit que s’abandona a la mort en soledat, amb una gran contenció i dignitat, contemplant la corona de llorer que l’acaben de donar com a premi al seu valor.

En aquesta magnífica obra, l’escultor ens demostra el seu domini dels criteris acadèmics afermant-los a partir de la seva qualitat com artista i reivindica el seu coneixement de les fonts antigues perquè està reinterpretant el Gladiador morint del museu del Capitol, obra de l’antiguitat de la que ell ja havia realitzat una còpia en marbre quant va fer una estada de tres anys a l’Acadèmia de França a Roma entre 1769 i 1772.

El seu gladiador nu demostra el perfecte domini de l’anatomia que tenia Pierre Julien; a més, realitza una molt bona caiguda de la tela que li tapa una petita part del cos.

L’obra denota una gran sensibilitat per l’aportació de Julien: l’elegància de les proporcions, la suavitat del model, la delicadesa de l’execució (la finor de les mans, el picat de les fulles de llorer o les metxes del cabell), el perfecte acabat del marbre i la textura.

Es una obra que dóna testimoni del renaixement del sentiment clàssic. La tornada a l’antiguitat i a la naturalesa, exaltant l’heroisme de l’home que sap dominar el dolor i mor silenciós, estoicament. L’equilibri de la composició, la dignitat del posat i la contenció de l’expressió, responen plàsticament a aquesta serenitat heroica. El gladiador pateix però ni crida ni plora. La contenció del dolor fa l’obra més sensible i intimista mostrant-nos a través de l’actitud, l’ànima del protagonista.

Aquesta obra austera i perfecta, va obrir les portes de la gloria a Pierre Julien.

Qui vulgui veure l’original del Gladiador morint, haurà de viatjar fins a París doncs es troba exposada al Museu del Louvre.

Per veure l’obra a pantalla completa cliqueu aquí.

Per saber més de Pierre Julien cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: