ESCULTURA: HEBE, PER ANTONIO CANOVA

Hebe, per Antonio Canova.

Vista des de l’altre costat.

El treball de la roba.

Vista posterior.

Un dels grans artistes del neoclassicisme italià va ser Antonio Canova. Va conrear els camps de la pintura i l’escultura i va ser sobre tot en aquesta última disciplina on va sobresortir.

El seu estil s’inspirava en l’art de l’antiga Grècia i les seves obres es van arribar a comparar en la seva època amb la millor producció de l’antiguitat. De fet, Canova va ser considerat com el millor escultor europeu del moment.

La seva influència va marcar l’escultura de tot el continent, i no sols en els artistes de la seva generació, sinó també en els posteriors del segle XIX.

Per ell, l’estudi directe de la naturalesa era fonamental perquè buscava la “bellesa natural” que veia reflectida en l’escultura grega clàssica, el cànon de la qual li era una referència ineludible.

En època d’Antonio Canova, el neoclassicisme era una reacció contra la frivolitat del decorativisme rococó i com que s’inspirava en l’antiga tradició greco-romana, la temàtica recollia moltes històries de caràcter mitològic.

Una d’elles és la d’Hebe, deessa filla de Zeus i Hera, representació que Canova va realitzar l’any 1805.

Hebe era la deessa de la joventut. Per això tenia el poder de rejovenir ancians, però també podia fer just el contrari: en una ocasió va envellir uns nens perquè poguessin venjar la mort del seu pare assassinat. A més, Hebe era la serventa dels déus de l’Olimp, de manera que era la responsable de portar-lis durant les festes copes plenes del nèctar de l’eterna joventut i la immortalitat. Sempre que hem llegit o escoltat històries sobre els déus grecs, ens haurem fixat en que no envellien mai, doncs aquest era el motiu.

Canova va representar la deessa movent-se per sobre dels núvols als que a penes toca amb els dits dels seus peus nus.

L’escultor va treballar magníficament el marbre creant una il.lusió de gran lleugeresa en la roba d’Hebe  per reforçar la sensació de moviment. La intenció és donar una impressió de poc pes i elevació com correspon a una deessa, a la qual veiem portant a la mà dreta un recipient que conté el nèctar de la joventut que servirà a la copa que porta a la mà esquerra. Sens dubte son els principals atributs pels que se la coneix.

Aquest bon treball d’Antonio Canova es pot veure al Museu Ermitage de Sant Petersburg.

Aquells que vulguin veure l’escultura amb més detall però ara per ara no es puguin desplaçar a Rússia es poden conformar veient-la a pantalla completa clicant aquí.

Fitxer:Antonio Canova Selfportrait 1792.jpg

Antonio Canova no va ser només un extraordinari escultor. També va ser un molt bon pintor. Aquest autoretrat és seu.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: