ESCULTURA: Hèrcules i el centaure, de Giambologna.

Florence statue hercules killing the centaur.jpg

Hèrcules i el centaure, de Giambologna.

Vista frontal dels personatges.

Vista de més a prop.

La cara del centaure reflectint dolor.

L’expressió d’Hèrcules aplicant el dur càstig físic.

Hércules y el Centauro Neso + El Rapto de las Sabinas (Giambologna) :: Canon EOS5D MkIII | ISO100 | Canon 24mm | f/14 | 30s (tripod)

El conjunt escultòric es troba en una plaça oberta.

L’escultor Jean de Boulogne, conegut com Giambologna, no era italià sinó que va néixer a Flandes, país en el que també es va formar. Després sí va viatjar i va viure a Itàlia, a Florència, on va realitzar la major part de les seves escultures.

Donat el prestigi que va adquirir, Francesc I de Mèdici va decidir tenir-lo sota la seva protecció.

Les obres de Giambologna mostren una tècnica i un tractament de l’anatomia del cos humà amb moltes referències hel.lenístiques.

Un exemple n’és Hèrcules i el centaure, grup escultòric que va realitzar el 1599.

Per situar-nos, recordem que mitològicament Hèrcules era fill de Zeus i d’Alcemena. De Zeus, ja sabem que era el “el pare dels déus i dels homes”, una deïtat que malgrat aquest estatus superior tenia les mateixes debilitats dels homes i son conegudes les seves aventures i amants que van deixar una sèrie important d’herois i d’altres déus.

Va ser aquest el cas d’Hèrcules: Alcemena, la seva mare, era l’esposa de Tirinto, el rei de Micenes. Zeus, en un dels seus tripijocs habituals, un dia va aprofitar l’absència del rei per prendre la seva aparença i així unir-se sexualment a Alcemena. D’aquesta unió naixeria el que seria el més poderós dels mortals. Sens dubte, Hèrcules és el més cèlebre dels herois grecs, el paradigma de la virilitat i la força.

Aquesta força és la que llueix en l’esmentada escultura: Hèrcules subjecta el centaure en un moment de la lluita. El contorn d’aquest últim, gairebé torçat i els trets de dolor que transmet el seu rostre, ens parlen de la força a la que està exposat.

Els centaures van passar a la històrica mitològica com éssers amb el cap, els braços i el tors, humans, mentre que la resta del cos era la d’un cavall. Eren personatges salvatges que no seguien regles i eren esclaus de les passions animals.

En la representació que veiem, la figura d’Hèrcules reflecteix el poder i la força que té. Boulogne esculpeix marcant els músculs de l’heroi donant realisme i força a l’obra. En el rostre no suavitza els trets sinó que potencia la serietat, la mirada no se centra en la lluita sinó que la té una mica apartada cap a un costat, la cama envolta el cos del centaure i recolza el cap d’aquest sobre aquella. El rostre del centaure denota un gran dolor i es troba immòbil per la força del seu rival. L’escultor marca perfectament les venes per expressar amb tot realisme la força que despleguen les dues figures que pràcticament sembla que estiguin vives i que estem contemplant un escena de lluita real.

Es un magnífic treball escultòric sobre el cos humà; Giambologna ens ha deixat una gran escena mitològica.

Qui vulgui veure l’original de l’obra haurà de viatjar fins a Florència doncs es troba exposada a la Piazza della Signoria.

Per veure l’obra a pantalla completa cliqueu aquí.

Així era Jean de Boulogne.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: