ESCULTURA: JOSEP LLIMONA. LA PRIMERA COMUNIÓ

La primera comunió, de Josep Llimona.

Vista lateral.

Expressió èxtasi d’una de les noies combregants.

Vista frontal.

Un dels grans escultors catalans (possiblement el millor) del Modernisme va ser el barceloní Josep Llimona i Bruguera.

Dins d’un estil idealitzant pròxim al realisme i al naturalisme, va realitzar preferentment retrats i figures de tot tipus: mitològiques, religioses, nus, etc.

La idea que ell tenia era fer peces amb bon gust, és a dir, eliminant tots els aspectes que per diverses causes poguessin molestar al potencial espectador: la cruesa de la realitat, les baixes passions, escenes desagradables… El que fa és depurar-la i ennoblir-la. Aquesta noblesa apareix en Llimona per tot arreu: en el tractament dels materials, en la disposició i composició de la figura i en el plantejament del tema.

Josep Llimona va fundar amb el seu germà Joan, que era pintor, el Cercle Artístic de Sant Lluc, entitat que va reunir artistes de profundes conviccions conservadores i catòliques (els Llimona estaven vinculats a l’alta burgesia barcelonina) com, per exemple, Antoni Gaudí. Aquest grup s’oposava a les idees renovadores del primer modernisme amb normes tant estrictes com prohibir el nu, encara que finalment els membres del Cercle van modificar aquesta norma.

Així que encara que va fer nus, no es d’estranyar que dins de la línia conservadora, Llimona encaixés en obres de caràcter plenament religiós. D’aquí que puguem trobar treballs d’ell fins i tot a la catedral de Barcelona.

Les seves primeres obres eren acadèmiques però va acabar derivant, com ja s’ha dit, a models modernistes, que tenien influències de Rodin i Meunier.

Es d’aquesta época, 1897, l’obra que comentem, La primera comunió.

En ella trobem els trets que van definir l’escultura del gran Llimona, com per exemple, l’evocació dels estats d’ànim, reflectint fins i tot alguna experiència mística. En aquesta Primera comunió no se’ns representa en absolut una imatge típica del sagrament sinó que ens ofereix una representació de dues noies que semblen viure de diferent manera un aparent estat místic i que tenen una potent força evocadora en un desplegament d’espiritualitat.

No sols les expressions facials son diferents, també les poses, com la representació de les mans que en un cas estan entrellaçades sobre el pit i en l’altra, estan amagades en l’interior de la vestimenta que té dos pics com si les tingués esteses en actitud de pregar.

Hi ha dues versions d’aquesta Primera comunió. Una en marbre i una altra en fusta (a aquesta última corresponen les tres primeres fotografies que acompanyen aquesta ressenya).

Qui vulgui veure l’obra en directe pot fer-ho al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Per veure l’obra a pantalla completa cliqueu aquí.

Fitxer:Ramon Casas - MNAC- Josep Llimona- 027286-D 006441.jpg

Membre de la burgesia catalana, l’escultor Josep Llimona, era tot un “dandi”.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: