ESCULTURA: LA DANAIDE, D’AUGUSTE RODIN

La danaide, d’August Rodin.

Vista frontal.

Vista des del cantó contrari.

August Rodin (1840-1917) va ser un important escultor francès que encara que va viure en els temps de l’impressionisme, estilísticament es movia en el més pur academicisme.

Va dedicar una gran part dels seus primers anys com escultor a estudiar anatomia. Els coneixements que en va adquirir li van valdre en més d’una ocasió l’enveja d’escultors més grans i reconeguts que ell. Així, va ser molt cèlebre l’escàndol que es va muntar en relació a la seva escultura L’edat del bronze de la que, a causa de la seva perfecció, es va dir que els motllos havien sigut extrets directament del cos del model i no de l’argila feta per l’artista, com cal fer. Rodin va demostrar que no havia sigut així i que la perfecció de l’obra es devia exclusivament a la seva capacitat artística.

Les escultures de Rodin es van dividir en dues línies diferents: a la primera l’anomenava “alimentària” perquè era l’escultura decorativa que li servia com mitjà de vida. La segona era més transgressora i transcendent i a ella pertanyen obres de gran format com Els burgesos de Calais o el Monument a Balzac.

La seva filosofia artística es basava en que l’escultor no havia de ser un esclau del model sinó a l’inrevés: l’artista escollia amb la seva sensibilitat, l’objecte a representar i a través de la seva imaginació l’havia de modificar per crear així una imatge totalment nova. Es per això que les seves figures no tenen una lógica anatòmica estricta en quant a proporcions doncs aquestes depenen de les exigències del sentiment que ha volgut plasmar. Si ell va estudiar anatomia, va ser per utilitzar el cos humà com eina d’expressió de sentiments.

Aquestes idees las va plasmar en la seva obra més important, les figures de Les portes de l’infern que en un principi van ser pensades per un suposat museu d’arts decoratives a París que finalment no es va acabar de completar. Les figures tenien com tema  l’infern de Dante Alighieri i en elles Rodin va ubicar alguns passatges del llibre utilitzant com narració els cossos dels personatges involucrats.

Una de les figures de Les portes de l’infern havia de ser Danaide. Es una d’aquelles escultures que expressen desesperació i abandonament a la mort. Rodin es serveix aquí d’un llenguatge formal que presenta las figures abatudes i abstretes, però amb la càrrega sensual que podem trobar en bona part de la seva obra.

La peça, realitzada l’any 1885, va ser exclosa finalment de la versió definitiva de Les Portes de l’infern, així que va ser comprada pel Museu de Luxemburg, de París, institució dedicada a obres d’artistes vius.

L’obra és una adaptació del tema mitològic sobre les filles de Dànau, conegudes com Danaides, que van ser obligades a omplir d’aigua un barril sense fons en càstig per haver matat els seus marits la nit de bodes.

En l’obra, Rodin ressalta especialment la corba de l’esquena i el coll. En lloc de representar la danaide en l’acte d’intentar omplir el barril sense fons, tal com es feia a la iconografia convencional, representa la desesperació que l’aclapara en adonar-se’n de la inutilitat i de l’absurd de la seva feina i, exhausta, recolza el cap sobre el seu braç mentre plora desconsoladament i la seva cabellera es barreja amb l’aigua que li ha caigut del gerro amb el que tractava sense sentit d’omplir el barril.

Qui vulgui veure l’original d’aquesta escultura haurà de viatjar fins a París doncs es troba exposada al Museu Rodin de la capital francesa.

El gran mestre francès Auguste Rodin. Per saber més d’ell cliqueu aquí

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: