ESCULTURA: MARIA MAGDALENA PENEDIDA, PER ANTONIO CANOVA

La Maria Magdalena d’Antonio Canova vista de front.

Vista des d’un angle.

Vista des de l’angle contrari.

Maria Magdalena d’esquena.

Un dels grans artistes del neoclassicisme italià va ser Antonio Canova. Va conrear els camps de la pintura i l’escultura i va ser sobre tot en aquesta última disciplina on va sobresortir.

El seu estil s’inspirava en l’art de l’antiga Grècia i les seves obres es van arribar a comparar en la seva època amb la millor producció de l’antiguitat. De fet, Canova va ser considerat com el millor escultor europeu del moment.

La seva influència va marcar l’escultura de tot el continent, i no sols en els artistes de la seva generació, sinó també en els posteriors del segle XIX.

Per ell, l’estudi directe de la naturalesa era fonamental perquè buscava la “bellesa natural” que veia reflectida en l’escultura grega clàssica, el cànon de la qual li era una referència ineludible.

L’escultura que avui veiem no està dins la temàtica més habitual de l’artista italià doncs la figura que aquí va representar és un personatge bíblic, no clàssic: Maria Magdalena. El títol de l’obra és Maria Magdalena penedida. Data de l’any 1809, és a dir que pertany a l’últim període creatiu de Canova.

Segons explica la llegenda, després d’haver trobat i parlat amb Crist, Maria Magdalena es va penedir dels seus pecats i va decidir passar anys al desert on es lamentava de la seva vida anterior.

Seguint la tradició, Canova ens mostra el personatge com una jove i bonica dona vestida com una ermitana.

La calavera que es veu als seus peus significa la brevetat de la vida terrenal.

La seva cara desprèn desconsolació i fa un gest de desemparament amb les mans caigudes. Sobre elles, en algunes ocasions s’ha posat un bàcul i en d’altres una creu com a símbol de la crucifixió de l’home que li va canviar la vida.

Com element diferencial en relació a d’altres obres de Canova, no sols trobem la temàtica sinó que a demés, més que reflectir l’ideal de bellesa clàssica, el que ens mostra és una imatge amb emoció i sentiment.

Com que havia nascut en una família de picapedrers, l’artista tenia un perfecte domini del treball sobre marbre. Ho demostra en el cos perfectament polit de Maria Magdalena i en la brillant superfície de la calavera, i per ressaltar encara més aquesta qualitat va fer una base rocosa molt rugosa per crear un evident contrast.

Qui vulgui veure l’original de l’obra haurà de viatjar fins a Sant Petersburg doncs es troba exposada al Museu Hermitage.

Fitxer:Antonio Canova Selfportrait 1792.jpg

Antonio Canova no va ser només un extraordinari escultor. També va ser un molt bon pintor. Aquest autoretrat és seu.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: