ESMORZAR A L’HERBA, D’EDOUARD MANET

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

 

 

El parisenc Edouard Manet va ser un reconegut pintor francès d’estil trencador i amb influència sobre els iniciadors de l’impressionisme.

A diferència d’altres col.legues, Manet era de bona família: el seu pare era cap de personal del Ministeri de Justícia i la seva mare era filla de diplomàtic.

Aquest artista va començar representant temes de gènere, captaires, personatges de cafè i també escenes taurines espanyoles.

Va pintar la ciutat i la vida moderna de l’època i les va representar tal com eren, sense embuts, raó per la qual la seva obra va provocar rebuig. Per captar aquestes realitats va utilitzar una pinzellada directa, ràpida i empastada, que son trets característics de l’impressionisme.

Dels artistes del seu temps, potser ell era el més contradictori i encara que se’l considerava un personatge controvertit i rebel, Manet va passar gairebé tota la vida buscant la fama i la fortuna.

La seva notorietat, almenys als primers anys de carrera, es va deure més a la temàtica dels seus quadres que es consideraven escandalosos, que a la novetat del seu estil.

Buscava crear un tipus llibre de composició que estaria, però, tant hermèticament organitzada com un quadre de Valázquez. De fet, en els anys setanta del segle XIX, les pintures que ell feia de tema espanyol eren ben acollides, era un moment en el que la pintura espanyola era molt valorada a França. Fins i tot el seu primer quadre en ser acollit en un Saló, tocava el tema i portava per títol El guitarrista espanyol.

El to general de la seva obra no és el d’un pintor radical que únicament es preocupi pel món visual. A fi de comptes ell era això que ara anomenem urbanita, un senyor que s’ajustava al concepte de l’època d’home elegant i amb estabilitat econòmica, un observador distant, refinat, que contempla des d’una còmoda distància l’espectacle que l’envolta.

Un dels més escandalosos quadres del controvertit Manet va ser L’esmorzar sobre l’herba, L’obra va ser refusada al Saló de 1863, l’any que el va pintar, de manera que va haver de ser exposada al Saló dels Refusats. L’escena era bastant habitual en la pintura de l’època doncs estava de moda representar temes d’oci al camp, tant en les il.lustracions populars com en l’art acadèmic, però no cal dir que el quadre de Manet és diferent i desconcertant.

La idea de l’obra se li va ocórrer durant una excursió a Argenteuil, al costat del Sena. No va voler fer una pintura realista en el sentit social o polític de l’expressió, sinó que és una clara afirmació de la llibertat individual total de l’artista. L’escàndol que causava una dona nua esmorzant despreocupadament amb dos homes completament vestits, ofenia la moral de l’època, circumstància que encara s’aguditzava si tenim en compte que els personatges eren reconeguts.

En efecte, la dona despullada era Victorine Meurent, la model de Manet, o millor dit, la cara sí que era de Victorine perquè el cos era el de Susanne Leenhoff, pianista i esposa del pintor. Es veu que el cos de Victorine era massa prim i això va fer que Manet decidís posar-li el de la seva dona. Aquesta està asseguda sobre una tela blava, probablement una part de la roba que s’ha tret. En quant als dos homes son, el de la dreta, Gustave, germà de Manet, i el de l’esquerra és l’escultor neerlandès Ferdinand Leenhoff, o sigui, el seu cunyat. Els dos van molt elegantment vestits en contraposició a la total nuesa de la dona.

Al fons veiem una altra dona, aquesta vestida però no massa. Aquest fons no té pràcticament profunditat; això fa que l’espectador tingui la impressió de que l’escena no té lloc realment al camp sinó en un estudi decorat. A més, aquesta impressió es reforça per la utilització d’una intensa llum que sembla fotogràfica perquè gairebé no deixa ombres i elimina els tons mitjans, no dona la sensació de naturalitat.

Sens dubte, l’obra trenca amb totes les tradicions acadèmiques de l’època. Tot i el seu tema mundà, Manet va escollir una tela gran que normalment estava reservada als temes importants.

De manera que aquesta obra cal entendre-la com un manifest en favor d’una nova manera de pintar i d’una nova concepció de l’art i de la relació de l’art amb el públic. Es tradició i ruptura.

També se la considera com una versió moderna del Concert campestre de Tiziano que era una al.legoria de la poesia i on es veien dues dones nues (Calípole i Polimnia, muses de la poesia èpica i lìrica) en companyia de dos joves ben vestits, un d’ells tocant el llaüt en un paisatge arcàdic.  Manet va reprendre el tema amb personatges moderns, presentant l’escena com si fos un picnic al bosc.

La controvèrsia que el quadre de Manet va aixecar, a part de ser per considerar vulgar que una dona estigués despullada junt a joves vestits, també incloïa una crítica a la modernitat de l’estil des del punt de vista cromàtic i compositiu. La repulsa venia no sols dels crítics, també del públic; només va ser acceptat pels seus companys, el joves pintors del moment.

Qui vulgui veure l’original de la pintura haurà de viatjar a París, al Museu d’Orsay.

Per veure el quadre a pantalla completa cliqueu aquí.

 

 

Edouard Manet vist pel seu col.lega Fantin-Latour.

Fer saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: