ETTORE TITO. VAST HORITZÓ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Vast horitzó, per Ettore Tito.

Detall de la figura asseguda.

Detall del paisatge.

Detall de la figura dempeus.

 

L’italià Ettore Tito (1859 – 1941) és conegut per les seves pintures venecianes. L’extraordinària sensibilitat que tenia pel color, l’habilitat per capturar els efectes de la llum, el dinamisme i el moviment dels personatges que representava, caracteritzen bona part de la seva obra en la que fins l’any 1900 pintava principalment gent, escenes de la vida quotidiana i paisatges de Venècia, la ciutat on va passar bona part de la seva vida.

Va ser un pintor precoç de gran talent; només cal citar una dada: amb solament dotze anys va ser admès a l’Acadèmia de Belles Arts de Venècia. Allí es va graduar cinc anys després.

Donada la reeixida carrera que va tenir, acabaria sent professor de la pròpia Acadèmia durant un llarg període: de 1894 fins a 1927.

Un exemple de la seva pintura és el quadre titulat Vast horitzó que l’artista va realitzar el 1910.

Va ser exposat a la Biennal de Venècia d’aquell mateix any i va ser adquirit per l’Estat.

Es una obra típica de maduresa de Tito que centra l’atenció en l’escena marina i en les banyistes, un tema que no era estrany en la pintura italiana de principis de segle i menys encara en aquest artista.

En aquesta escena costanera -i no és l’única- Ettore Tito s’ha deixat influir per les marines de Joaquín Sorolla que precisament havien tingut un gran èxit a les Biennals de Venècia: els suggeriments del pintor valencià són evidents en la pintura, així com en l’elecció temàtica, fins i tot en algunes solucions estilístiques, a partir de l’ús d’una pasta cromàtica gruixuda, amb tons ambre i brillants que evoquen el sol reflectit en teixits clars.

En cavi, el mar agitat, representat amb grans pinzellades, és “marca de la casa”, un estil inconfusible de Tito, una forma de pintar derivada de l’estudi de la pintura veneciana dels segles XVI i XVIII, però actualitzada pel contacte amb figures del món artístic internacional (Sargent, per exemple).

Un proverbi xinès diu que creure conèixer tot d’una persona és com creure que el mar s’acaba a l’horitzó. Què poden estar pensant aquestes figures que escruten l’horitzó?

L’obra pertany a la col·lecció de la Galeria Nacional d’Art Modern de Roma.

 

Ettore Tito va ser un prestigiós pintor a la seva època: va realitzar múltiples exposicions i va ser guardonat amb el Gran Premi de pintura a l’Exposició Universal de San Francisco, el 1915.

El 1926 va ser nomenat membre de la Accademia d’Italia.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: