EVA BALTASAR. BOULDER

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

No sabem -ni sabrem- el nom real d’una dona que viu atreta per una solitud que sempre busca, és el seu estat natural, en el que se sent bé. Es guanya la vida fent de cuinera en un vaixell d’una dotzena de tripulants. Ha deixat enrere feines rutinàries i sense interès. En canvi, a bord es troba en una situació perfecta: té una cabina, l’oceà, moltes hores per encarar el buit i algun port on conèixer dones. Fins que un dia troba una islandesa que la reté, se l’emporta entre les quatre parets d’una casa i l’embarca en la gestació assistida d’una criatura. Aquesta dona no solament li canvia la vida sinó que també li canvia el nom: Boulder, perquè diu que la nostra protagonista s’assembla a les grans roques solitàries que hi ha al sud de la Patagònia, aïllades, exposades a tot i no es desgasten. 

Però ara ve la gran qüestió: què en farà de la maternitat, de l’amant que va conèixer en un bar? què farà ara a la gàbia?

Tot això ens planteja Eva Baltasar que després de l’èxit de Permagel s’enfrontava al repte d’una segona novel·la que generava moltes expectatives. Doncs tots aquells que van gaudir amb l’anterior obra, ara gaudiran amb Boulder, una novel.la encara més radical que l’anterior, en la que ens parla d’una relació entre dones amb la mateixa normalitat amb què abordaria una història d’amor heterosexual.

Potser dir això ara sembli sobrer, però no fa tant aquest era un tema absolutament tabú. El moviment d’alliberament gai també ha arribat a la literatura i en aquesta obra en concret, Baltasar narra les contradiccions i problemes que travessen qualsevol relació de parella, també les homosexuals, però sense focalitzar-se en les convencions socials que encara encotillen la moralitat del nostre país perquè l’acció transcorre molt lluny d’aquí, primer a l’illa de Chiloé, al Pacífic sud, on la protagonista s’enamora de Samsa -«la beso com no sabia que podia besar una dona, entregant-li alguna cosa que fabrico quan som lluny, quan no és amb mi», i després a Reykjavík, on les dues s’estableixen i on se situa la major part de la novel·la.

Es a dir, que ens trobem en un dels extrems més freds d’Europa, en un país on la vida per la qüestió climatològica es viu principalment a porta tancada en llocs que poden arribar a ser claustrofòbics. Sens dubte, el confinament que ara patim ens ajudarà a entendre-ho millor.

Per això podríem dir que Boulder és, entre altres coses, la història d’una claustrofòbia: la que sent la narradora a partir del moment que la Samsa decideix ser mare i es fa una inseminació artificial. L’aparició d’una tercera persona, la petita Tinna, trenca l’equilibri que havia conformat la seva relació i la protagonista s’arriba a sentir “com una exiliada”.

Però com dèiem, la claustrofòbia no és l’únic tema, perquè es parla i molt de l’amor, un sentiment que es pot convertir en una trampa per les dones solitàries com Boulder perquè obliga a triar, a fer renúncies i a vegades a allunyar-se de la pròpia identitat.

Així, la novel.la ens parla de les destrosses que pot provocar en un matrimoni el naixement d’una criatura. La maternitat canvia l’equilibri d’atencions d’una parella i aquí Baltasar ens recorda que això també val per les unions lesbianes: Boulder es troba sent mare d’una criatura que ni ha parit ni ha adoptat, i no entén que la Samsa s’hagi autolimitat a causa de la criatura.

Un dels atractius diferencials d’aquesta novel·la és la capacitat desublimadora d’un model de parella que els atacs que ha tingut han sigut sempre des de fora. Però aquí l’atac és descarnat i es realitza des del cor mateix d’una relació homosexual. Baltasar escorxa un matrimoni gai des de dins, sense contemplacions, i assenyala la trampa mortal que amaga l’amor i no solament per persones que han fet de la solitud i la independència una bandera, sinó per a qualsevol.

Ens trobarem que la narració s’estén durant vuit anys, però el cert és que no tindrem la sensació d’un temps tan llarg perquè tota la novel·la està escrita en present i amb frases curtes, elements que li donen un efecte d’immediatesa.

Boulder és una obra tan breu (vuit anys li caben en només cent seixanta pàgines) com intensa i està plena de metàfores i de tocs poètics. Captiva per la seva franquesa que ens connecta amb la realitat de les coses.

En un fragment de la novel.la es diu que “les paraules despleguen la capa esplèndida amb què la vull embolicar”. Doncs Eva Baltasar desplega tots els seus recursos per embolcallar-nos; ella havia escrit poesia abans que novel.la i, certament, no dona la sensació de què l’hagi abandonat per escriure narrativa, solament ha canviat el format.

En aquesta entrevista, l’autora ens en dona més detalls:

 


La barcelonina Eva Baltasar era una premiada poetessa fins que va sorprendre tothom l’any 2018 amb la novel·la Permagel, ràpidament un èxit de públic i vendes, guardonada amb el Premi Llibreter.

Dos anys després, torna amb Boulder, el segon volum del seu tríptic, on recupera una veu en primera persona gairebé tan especial com la de la protagonista de Permagel, i amplia alguns dels seus temes predilectes, com l’experiència sexual o la maternitat.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: