EVA DÍAZ PÉREZ. EL COLOR DE LOS ÁNGELES

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Un dia de gener de 1682, el gran pintor barroc Bartolomé Esteban Murillo cau des de l’andami en el que pinta un quadre. Obligat a fer repòs a causa de l’accident, es refugia en els records de la seva vida remuntant-se a la infantesa i adolescència en una, en aquella època, poderosa Sevilla, ciutat que poc a poc aniria entrant en decadència assolada per les riades del Guadalquivir i per les epidèmies de pesta en les que el pintor va perdre als seus tres fills més petits. Era una Sevilla devota i luxuriosa hereva del seu esplendent passat. 

En aquella ciutat, Murillo, pintor d’Inmaculades, sants i miracles, també era el favorit de rics mercaders i aristòcrates capriciosos. El millor pintor d’àngels es veurà embolicat en un torb assumpte que descobreix el costat secret d’una ciutat contradictòria.

De Murillo i Sevilla va El color de los ángeles, la novel.la que l’escriptora i periodista Eva Díaz va publicar amb motiu de la commemoració dels 400 anys del naixement del pintor. I és que Murillo i Sevilla van de la mà perquè en els quadres del geni barroc resplendeix l’essència de la ciutat, en el sentit literal, perquè l’artista barrejava els pigments amb aigua del Guadalquivir donant com resultat uns clarobscurs genuïns, uns tons marrons característics d’ell. Així va arribar a ser el pintor més cotitzat de l’època i els preus dels seus quadres van batre records en aquell moment.

Per això Eva Díaz ens proposa fer un viatge en el temps. Té aquesta escriptora sevillana una especial capacitat per reproduir ambients i escenes, de manera que és una bona guia per acompanyar-nos a llocs com el taller, la casa i la ciutat en els que va viure Murillo.

Així, la novel.la es capbussa en la recreació de la vida del pintor al mateix temps que ens proposa un acostament a la seva tècnica i fins i tot a la seva vida interior. Coneixerem a la seva família, la seva dona i fills i al personal de casa seva. Descobrirem les seves passions, pors i el dolor d’haver perdut tants fills. També ens endinsarem en la seva pulsió artística, la recerca de la precisió, el color exacte, la postura i l’expressió.

El conjunt és un retrat molt humà del pintor, un artista que va convertir als seus propis fills morts en els àngels que pintava i que va utilitzar prostitutes per models de verges (era un gran observador de la gent del carrer i si trobava una prostituta en la que veiés resumit el rostre de Maria Magdalena, la utilitzava per transmetre la idea de la dona pecadora que després es penedeix).

Precisament, la tragèdia d’haver perdut els seus fills més petits dóna pas a un dels capítols més emotius del llibre. Com dèiem, Murillo els va regalar la immortalitat, els va fer àngels, de manera que Díaz planteja la ficció de que Murillo i la seva esposa Beatriz es van consolar amb els quadres; ella recorria tots els dies les esglésies i els convents on el seu marit havia pintat els seus fills per tornar a veure’ls: “Allí estava su querida hija María en la cocina de la ángeles. No pudo evitar llorar al verla pequeña, sana y feliz, antes de que la enfermedad se cebara en su carne rosa”.

També em dit que va utilitzar alguna meuca per d’altres quadres: “Era digna de servir como modelo para María Magdalena, pues en ella se unían la virtud de la santa y el vicio de la pecadora.”

Així doncs, El color de los ángeles no és solament un retrat humà del pintor sinó que reflecteix la Sevilla del segle XVII amb les seves llums i ombres, la religiositat i la beateria. Es la ciutat dels viatges a Amèrica, la Sevilla de la pesta, la ciutat de l’art i la decrepitud.

Amb aquest fons l’escriptora andalusa ens ofereix una novel.la emotiva, àgil, serena i melancòlica però que té també la seva càrrega d’intriga quan la trama porta Murillo a haver d’enfrontar-se a personatges i escenaris que no hagués volgut conèixer.

 

Eva Díaz Pérez potser no sigui molt popular per aquí però no és ninguna desconeguda en el món literari. Observin el seu currículum:

Autora de les novel.les Adriático (Premi Málaga de Novela i Andalucía de la Crítica), El sonámbulo de Verdún, El club de la memoria (finalista del Premi Nadal 2008), Hijos del mediodía (Premi de Narrativa El Público de Canal Sur) i Memoria de cenizas (Premi Miguel de Unamuno).

Ha publicat els assaigs La Andalucía del exilio; Sevilla, un retrato literario, o El polvo del caminoel libro maldito del Rocío. Es coautora de “Salvador Távorael sentimiento trágico de Andalucía i Semana Santa insólita, delirios y visiones heterodoxas.

Col.labora amb els diaris ABC i El País, i les revistes Mercurio i Andalucía en la Historia. Ha rebut els premis periodístics Unicaja, Francisco Valdés, Universidad de Sevilla, Ciudad de Málaga i Ciudad de Huelva.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: