FLECA BALMES

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

L’entrada de la Fleca Balmes.

Elements inconfusibles de l’entrada: el pa i el dibuix de Montserrat Mainar.

A l’interior trobem aquest quadre del pintor Melchor.

Vista des de l’angle contrari.

La màquina registradora National.

Vista de prestatgeries i alguns productes.

Vista general des de l’angle contrari.

 

Avui parlem d’un forn centenari: Fleca Balmes.

Sí, aquesta fleca té ja cent anys sense haver hagut de deixar de produir bon pa artesà. Gairebé un miracle tenint en compte quina és la competència avui dia amb barres que es venen per pocs cèntims.

El 1908, al número 156 del carrer Balmes va obrir Manuel Crespo, l’avi de l’actual propietari, Eduard Crespo.

L’Eduard es va posar a treballar a la fleca aviat, després d’haver fet el servei militar, prenent així les regnes del negoci del seu pare, de nom també Manuel, com l’avi.

Eduard Crespo no és un forner qualsevol; va voler experimentar amb les masses, jugar amb els temps, els llevats i l’adició de d’ingredients. Portat per aquest interès per la innovació, ell va ser el creador del pastís de Sant Jordi, ara tan habitual a qualsevol forn, doncs ell en va ser el pare i per aquest motiu se li va concedir la Insígnia d’Or del Gremi. Però no és l’únic reconeixement que ha obtingut, el més sonat va ser quan va arribar a ser campió del món de fleca artística a París el 1992.

L’establiment té un ampli ventall de formules en les seves creacions amb tot tipus de cereals i sabors, això sí, sense perdre mai les bases artesanes i la qualitat que ja va establir el seu avi. Així, tot el pa es elaborat amb matèries primeres de qualitat i amb massa natural i es cou amb forn de base de pedra a l’obrador que tenen al pis de sota.

En aquesta fleca podem trobar diversos tipus de pans: pagès, gallec, barres tradicionals, integrals, diverses varietats de cereals, rústics, pa de ceba, de figues, de taronja i avellanes amb xocolata, olives…

I també tenen un ampli assortiment de dolços: croissants, pastissos, galetes, magdalenes…

Al marge d’aquests productes, també podem trobar entrepans freds i calents. També es serveix cafè doncs és un forn de degustació.

Si la fleca per sí sola ja és remarcable, l’edifici on s’ubica també mereix esment doncs està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Francesc Fargas Margenat en va ser l’arquitecte.

Com edifici modernista que és, mereix com a mínim un cop d’ull, i no es pot negar que la fleca hi col.labora, especialment des que a mitjan del segle passat, Manuel Crespo, fill, va reformar-la. Així, el disseny de la porta va ser instat per ell i va  comprar també el quadre del pintor Melchor que representa tres infants menjant en un camp de blat. A sobre de la porta hi ha un dibuix de Montserrat Mainar (excel.lent artista de l’esmalt) mostrant des de la sega fins a l’elaboració del pa. El rètol de l’establiment és un pa fet de resina que s’aguanta amb un suport de forja del qual penja un fanal i un cartell.

I en quant a l’interior, també trobem elements d’interès com una  màquina registradora National i a la paret dreta un moble arrambador amb bastiment de fusta i plafons de mirall als laterals, amb el vidre gravat amb un manat d’espigues a d’alt.

O sigui que tant per els productes com per l’estètica, la Fleca Balmes és un establiment absolutament recomanable.

En aquest vídeo, Eduard Crespo ens parla de la història de la seva fleca i de la creació del pa de Sant Jordi:

 

 

I aquesta és Georgina Crespo, la quarta generació de la Fleca Balmes. Amb estudis universitaris per ser advocada, finalment la “farina” que recorre les seves venes ha pogut més. Tenim doncs Fleca Balmes per molts anys. Una bona notícia.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: