FLORENCE + THE MACHINE. FREE

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Florence and the Machine (també escrit Florence + The Machine) és una banda britànica d’indie rock liderada per la cantant Florence Welch.

A aquesta cantant londinenca se l’ha comparat amb d’altres artistes de l’estil de Kate Bush, PJ Harvey o Björk, encara que ella ha dit que qui més l’ha influenciat és la ja veterana cantant i música nord-americana Grace Slick.

Barreja de rock britànic amb tocs de soul, la música de Florence + The Machine ha rebut elogis des dels seus començaments: el seu primer àlbum, Lungs, editat l’any 2009 va ser número 1 al Regne Unit i als BRIT Awards es va emportar el premi al millor disc. Una altra dada sobre la seva ràpida fama: van actuar en directe als premis MTV i al concert del lliurament del Premi Nobel de la Pau, els dos el 2010.

Donant un salt en el temps, aterrem en els nostres dies, i Florence + The Machine acaben de publicar el que és el seu cinquè àlbum d’estudi, Dance fever. El tall número dos del disc es titula Free, una cançó en la que Florence Welch parla de l’estres, de les pors del dia a dia. Al vídeo surt acompanyada per l’actor britànic Bill Nighy que representa l’esperit de la cantant, l’estres que va amb ella.

Per cert, el vídeo va ser filmat a la capital d’Ucraïna, Kyiv, poques setmanes abans de l’esclat de la guerra, per això al final, en els títols de crèdit hi ha una dedicatòria als ucraïnesos.

Welch canta:

 

“Sometimes, I wonder if I should be medicated
If I would feel better just lightly sedated
The feeling comes so fast and I cannot control it
I’m on fire, but I’m trying not to show it

As it picks me up, puts me down
It picks me up, puts me down
Picks me up, it puts me down
A hundred times a day
It picks me up, puts me down
Chews me up, spits me out
Picks me up, it puts me down

I’m always running from something
I push it back, but it keeps on coming
And being clever never got me very far
Because it’s all in my head
“You’re too sensitive,” they said
I said, “Okay, but let’s discuss this at the hospital”

As it picks me up, puts me down
Picks me up, puts me down
Picks me up, it puts me down
A hundred times a day
Picks me up, puts me down
Chews me up, spits me out
It picks me up, puts me down

But I hear the music, I feel the beat
And for a moment, when I’m dancing, I am free
I hear the music, I feel the beat
And for a moment, when I’m dancing
I am free
I am free

Is this how it is?
Is this how it’s always been?
To exist in the face of suffering and death
And somehow still keep singing?
Oh! like Christ up on a cross
Who died for us, who died for what?
Oh, don’t you wanna call it off?
But there is nothing else that I know how to do
But to open up my arms and give it all to you

Cause I hear the music, I feel the beat
And for a moment, when I’m dancing
I am free
I am free
I am free
I am free”.

 

A vegades em pregunto si m’hauria de medicar, si em sentiria millor lleugerament sedada. La sensació em ve tan ràpid que no la puc controlar i ja estic encesa però procuro no mostrar-ho.

M’anima, m’enfonsa, m’anima, m’enfonsa, m’anima, m’enfonsa… cent vegades al dia, m’anima, m’enfonsa, se’m menja i m’escup, m’anima, m’enfonsa…

Sempre estic fugint d’alguna cosa, la deixo enrere però en continua perseguint, i ésser intel·ligent no es una cosa que m’hagi ajudat perquè tot ho tinc al cap. “Ets massa sensible” em diuen, i jo els dic: “d’acord, però parlem-ho a l’hospital”. 

M’anima, m’enfonsa, m’anima, m’enfonsa, m’anima, m’enfonsa… cent vegades al dia, m’anima, m’enfonsa, se’m menja i m’escup, m’anima, m’enfonsa…

Però escolto la música, sento el ritme i per un moment mentre ballo em sento lliure. Escolto la música, sento el ritme i per un moment mentre ballo em sento lliure, lliure…

Les coses són així? sempre han sigut així?: existir davant el sofriment i la mort i encara poder cantar?  Oh, com Crist a la creu que va morir per nosaltres… qui va morir per què? Oh, no voldries acabar amb tot? Però és que no se fer una altra cosa més que obrir els braços i donar-ho tot.

Perquè escolto la música, sento el ritme i per un moment quan estic ballant em sento lliure, lliure, lliure, lliure…“.

 

Florence Welch en plena actuació amb la seva banda The Machine.

El web és https://florenceandthemachine.net/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: