FOTOGRAFIA: GABRIEL CASAS

Plaça de Catalunya de Barcelona il•luminada amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929.

La foscor i les ombres del Barri Xino. Barcelona 1930.

Travessia al Port de Barcelona. 1934.

L’actriu Josephine Baker a Barcelona. 1930.

Imatge de la vaga general al novembre de 1930 a Barcelona.

Manifestació en favor de l’Estatut d’autonomia. Barcelona 1932. (fotomuntatge).

Telefèric del massís de Montserrat. 1935.

Ricard Zamora. Futbolista. 1929.

El Toboso. Toledo. 1944.

Publicitat de l’empresa discogràfica His Master’s Voice. 1935.

Campanya de suport al plebiscit per a l’aprovació de l’Estatut de Catalunya. Barcelona, 1931.

Pompeu Fabra. Gramàtic. 1932.

La Costa Brava. 1950.

S’Agaró. 1965.

Es curiós que el barceloní Gabriel Casas i Galobardes sigui un fotògraf poc conegut quan es tracta d’un dels més notables del període d’entreguerres.

L’afició per aquesta disciplina artística li venia de família doncs tant el seu pare com el seu avi s’hi havien dedicat. De fet, el seu pare va ser el primer professor que va tenir.

Va començar a exercir ja de molt jove i quan s’acostava el moment d’haver d’anar a fer el servei militar, va decidir anar-se’n a sud-amèrica on tenia un familiar per escapar-se de l’exercit.

Així, va fer una estada per l’Uruguai i l’Argentina. Quan va decidir tornar a Barcelona, va obrir el seu propi estudi fotogràfic.

Es va iniciar en el fotoperiodisme centrant-se, al començament, en la fotografia esportiva. Posteriorment va practicar el retrat i la fotografia institucional doncs va treballar tant per l’Ajuntament de Barcelona com per la Generalitat. I entre les publicacions amb les que va col.laborar, cal esmentar L’Esport Català, La Vanguardia, Barcelona GráficaLa RamblaMirador i Imatges, entre d’altres. També va fer feines de cartellista.

Una vegada acabada la guerra civil i com conseqüència de les seves col.laboracions en el bàndol republicà, va ser empresonat no molt temps, però sí que quan el van alliberar va ser inhabilitat per exercir el fotoperiodisme, així que va haver de centrar la seva feina en encàrrecs privats treballant en la fotografia industrial, en l’interiorisme i en el retrat.

La importància de Casas en la fotografia espanyola radica en que va ser un dels primers fotògrafs de l’Estat que van adoptar el llenguatge de la Nova Visió, un moviment artístic que es va desenvolupar en la dècada de 1920. La Nova Visió considerava la fotografia com una pràctica artística autònoma amb les seves pròpies lleis de composició i il·luminació, basant-se en l’ús de enquadraments sorprenents, en la recerca del contrast en les formes i en la llum, en l’ús de plànols en picat i contrapicat.

Es així com Gabriel Casas va aportar noves narratives visuals, que ell va fer servir per il·lustrar revistes, llibres i també per la creació de cartells propagandístics. La seva manera d’apropar-se als temes socials i polítics del moment va renovar la informació visual.

Gabriel Casas rere la seva càmera.

Per saber més d’ell: http://www.gabrielcasas.cat/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: