FRANCESC SERÉS. LA CASA DE FOC

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Una nit d’hivern, un home jove arriba al Sallent de Santa Pau, un lloc carregat d’història viva, on res no és el que sembla.

Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. “Aquesta nena es perdrà”, diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases aïllades i les vivències dels habitants d’una vall on tothom hi arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n.

La casa de foc és l’última novel·la de Francesc Serés. Arrenca el 2014 amb l’enterrament d’en Jordi de Can Sol, l’home al voltant del qual giren les vides de molts personatges del Sallent, un llogaret de la Garrotxa més feréstega. Set anys abans, un home jove acabat de separar-se, s’ha traslladat a Can Mau, una atrotinada masia del Sallent. La casa és inhòspita i els veïns desconfiats, però ell ha decidit refer la seva vida en aquell lloc. Com que el nouvingut fa de professor d’una aula d’acollida a Olot, en Jordi de Can Sol li demana que faci classes a la seva neta de tretze anys, la Mar, que té problemes a l’escola. “Aquesta nena es perdrà”, li diu (tal com avançàvem a la sinopsi). Ell acaba acceptant la proposta d’en Jordi, un home reservat que té una gran influència sobre la gent de la vall. En Jordi té el do de trobar aigua i treballa de saurí -trobador de pous d’aigua- per empreses constructores. La Mar sembla haver heretat algun dels dons de l’avi.

El jove professor té una retirada biogràfica a l’autor de la novel·la, Francesc Serés, però no som davant d’una obra d’autoficció, i com sol passar en les obres d’aquest escriptor, el focus de seguida es decanta pels altres: el Jordi, la seva filla Carmina i la neta Mar. El narrador es projecta com una figura complementària a aquests personatges,

Amb aquesta obra, Serés actualitza un tema que trobem sovint en la literatura: un home sol i sense gaires obligacions arriba, com un nàufrag, a un paratge desconegut, una veritable vall inquietant, aïllada, boirosa, plena de tensions soterrades. És professor, i aviat s’adona que, mentre mira d’ensenyar a llegir i a escriure a nens acabats d’arribar, ell també es troba en una mena d’aula on haurà de fer de tot per adaptar-se. També haurà d’aprendre a entendre el món que acaba de conèixer, tractar amb atenció i respecte la gent i els paisatges que trepitgen des de temps immemorials i desxifrar la veritat que s’amaga en la vida dels altres (gent molt reservada), una veritat que sempre deixa rastres.

La novel·la arrenca doncs amb aquest alter ego de Serés, un personatge desubicat que fuig de la bombolla immobiliària i com un Robinson Crusoe busca un recer a la vall del Ser, una zona entre Banyoles i Olot, amb moltes muntanyes i valls.

“És el mort més gran que hem tingut. No m’hi cabrà, en una missa, haurem de fer dos enterraments!”. La frase la diu un capellà al protagonista i narrador de La casa de foc, en referència a un altre dels protagonistes, l’esmentat Jordi de Can Sol. Com que és la primera frase de la novel·la, el lector pensa que es disposa a llegir una història sobre un personatge molt important, que ens és presentat quan ja és mort i del qual se’n reconstruirà la vida, amb tot el seu arsenal de poder, d’ambicions, de desitjos, de baixes passions, de misèries i de grandeses: en Jordi de Can Sol, un saurí amb un do màgic i inexplicable, un home de negocis tèrbol, un patriarca tan ple d’amor com de ferides i defectes.

Però no, l’obra és molt més que la vida d’en Jordi. Es una novel·la que ens parla de bells paisatges, que es divertida a estones i combina les seves dosis de misteri, que utilitza un vocabulari molt pròxim, que ens planteja la complexitat de les relacions humanes, com conèixer a la resta de gent quan aquesta no és massa comunicativa i com s’adapta el nou vingut per iniciar una nova vida.

Són molts temes però és que les cinc-centes i escaig pàgines que té el llibre hi donen i es plasma en un interessant retrat de la vall, dels seus habitants i dels seus mites. Heus aquí una obra que sense pretendre-ho pot cridar l’atenció sobre molts aspectes de La Garrotxa, fent-la encara més atractiva.

 

Francesc Serés (Saidí, 1972) ha publicat la trilogia de novel·les De fems i de marbres, els reculls de contes de La força de la gravetatContes russos i Mossegar la poma. També ha escrit dues obres de no ficció, Matèria primera i La pell de la frontera. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals, el Premi Nacional de Literatura i el Premi Ciutat de Barcelona.

Ara, amb La casa de foc ha guanyat el Premi Proa.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: