FRANZ SCHUBERT. AVE MARIA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Ellens dritter Gesang (Ellens Gesang III, D. 839, Op. 52 n.º 6), en català Tercera cançó d’Ellen, és un lied compost per Franz Schubert el 1825. Es una de les seves obres més populars i es coneguda com Ave Maria, encara que existeixen alguns conceptes erronis en quan a la se va procedència.

Tot i que generalment es coneguda gairebé per a tothom com l’Ave Maria de Schubert, en realitat va ser composta originalment com un arranjament d’una cançó popular del poema èpic de Walter Scott La dama del llac (The lady of the lake), en una traducció a l’alemany realitzada per l’historiador Adam Storck (1780 – 1822), i per això forma part de Liederzyklus vom Fräulein vom See, de Schubert.

En el poema d’Scott que transcorre en les Terres Altes d’Escòcia, la protagonista Ellen Douglas, “la dama del llac”, ha marxat amb el seu pare per amagar-se a la dita “cova del follet”, prop del llac, per evitar la venjança del rei sobre el seu amfitrió. Roderick Dhu, el cap del Clan Alpin, que els havia donat aixopluc des que el rei els havia exiliat. Ella canta una oració a la Verge Maria (un Ave Maria), invocant la seva ajuda.

Es diu que la peça va ser interpretada per primera vegada al castell de la comtessa Sophie Weissenwolff a la petita localitat austríaca de Steyregg i que estava dedica a la comtessa, cosa que la va portar a ser coneguda com “la dama del llac”.

Les paraules d’apertura i la tornada de la cançó d’Ellen, l'”Ave Maria”, van poder portar la idea d’adaptar la melodia de Schubert com un arranjament per al text complet de l’oració tradicional catòlica del Ave Maria.

La versió llatina del Ave Maria té ara un ús tant freqüent amb la melodia de Schubert que ha donat peu a la idea errònia de que originalment va escriure la melodia com un arranjament per la citada oració.

La versió que escoltem al vídeo (en el que apareix un detall del quadre de Caravaggio Els set actes de la Gràcia) és l’original de Schubert, és a dir, la cançó popular a la que ens referíem, no a la oració.

Qui la interpreta és la soprano nord-americana Barbara Bonney, ja retirada, tot i que per edat podria continuar pujant als escenaris. El pianista que l’acompanya és l’australià Geoffrey Parsons que es va especialitzar precisament en això: acompanyar cantants de lieder i va dignificar aquesta feina que sovint quedava en un segon pla.

 

Bonney canta:

 

“Ave Maria! Jungfrau mild, Erhöre einer Jungfrau Flehen, Aus diesem Felsen starr und wild Soll mein Gebet zu dir hinwehen. Wir schlafen sicher bis zum Morgen, Ob Menschen noch so grausam sind. O Jungfrau, sieh der Jungfrau Sorgen, O Mutter, hör ein bittend Kind! Ave Maria!

Ave Maria! Unbefleckt! Wenn wir auf diesen Fels hinsinken Zum Schlaf, und uns dein Schutz bedeckt Wird weich der harte Fels uns dünken. Du lächelst, Rosendüfte wehen In dieser dumpfen Felsenkluft, O Mutter, höre Kindes Flehen, O Jungfrau, eine Jungfrau ruft! Ave Maria!

Ave Maria! Reine Magd! Der Erde und der Luft Dämonen, Von deines Auges Huld verjagt, Sie können hier nicht bei uns wohnen, Wir woll’n uns still dem Schicksal beugen, Da uns dein heil’ger Trost anweht; Der Jungfrau wolle hold dich neigen, Dem Kind, das für den Vater fleht. Ave Maria!”

 

Ave Maria, dolça donzella, escolta les súpliques d’una dolça donzella des d’aquestes roques tan dures i salvatges. La meva oració és per tu. Dormirem segurs fins al matí encara que els homes siguin tan cruels. Oh donzella, mira l’angoixa d’una donzella. Oh mare, escolta la súplica d’una nena. Ave Maria.

Ave Maria, tu que no tens taca, quan ens posem a dormir sobre aquesta roca, que la teva protecció ens cobreixi. La dura pedra ens semblarà suau, i serà encara més suau l’aroma de roses que flotarà en aquesta fosca caverna. Oh mare, escolta la petició d’una nena, oh donzella, és una donzella la que et reclama. Ave Maria.

Ave Maria, donzella pura, els dimonis de la terra i l’aire desapareixen a la teva mirada i ja no poden estar aquí amb nosaltres. Acceptarem amb calma el nostre destí perquè el sant confortament plana sobre nosaltres, i que s’inclini favorablement per la donzella, per la nena que suplica pel seu pare. Ave Maria“.

 

Franz Schubert, mestre del lied. Tot i la seva prematura mort (trenta-un anys) és un dels grans compositors del segle XIX.

Barbara Bonney, una magnífica soprano lírica, va deixar sobtadament el món del cant la dècada passada degut a qüestions personals i va voler donar un tomb total a la seva vida. En l’actualitat es dedica al món de la roba: vestits personalitzats, molts d’ells, és clar, enfocats a representacions musicals i no sols d’òpera, Lady Gaga ha pujat a algun escenari amb vestit de la tenda de Bonney.

Aquestes mans que veiem en primer pla son les d’un gran pianista. Geoffrey Parsons va ser un músic australià que va marcar línia: especialitzat en acompanyar cantants en recitals va dignificar aquesta feina que sovint quedava en un segon pla, rere el cantant.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: