GAUGUIN. MATA MUA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Mata Mua, per Gauguin.

Una noia toca la flauta…

… mentre altres ballen al costat de la deessa Hina.

 

Eugène Henri Paul Gauguin (1848 – 1903) va ser un d’aquells casos d’artista reconegut després de mort i gràcies, en part, a l’esforç del comerciant d’art Ambroise Vollard que va organitzar exposicions de la seva obra al final de la carrera del pintor i també posteriorment.

L’ús experimental que feia Gauguin del color i el seu estil sintetitzat van ser elements que el van diferenciar de l’impressionisme, per això se’l considera un postimpressionista.

El seu treball va influenciar els artistes francesos d’avantguarda i d’altres moderns com Picasso i Matisse.

Aquí tenim un exemple de la pintura que feia: en un paisatge idíl.lic rodejat de muntanyes de colors rosats i violetes, unes dones toquen la flauta i ballen davant d’un gran ídol de pedra; estan adorant a la deessa Hina, la lluna. Un gran tronc d’arbre divideix la composició com si fos una frontissa.

El paisatge, construït a base de superfícies de color imbricades d’abaix a dalt en la composició, es llegeix en el mateix sentit que si fos una estampa japonesa.

Gauguin havia marxat a Tahití el 1891 amb l’objectiu de conèixer l’antiga civilització maori amenaçada per la colonització i la cristianització, i obtenir inspiració artística. A través dels seu quadres pretenia ressuscitar aquell passat sagrat en el que els homes i les dones vivien en harmonia amb la natura, i tornar a trobar lluny d’Europa, els deus fugits i el paradís original.

El quadre, de l’any 1892, és la transcripció d’una escena que no és un paisatge real sinó una composició a partir d’elements observats que apareixen en altres obres que l’artista va fer de 1892 a 1894.

El títol de l’obra és Mata Mua (una vegada era…) i és un cant a la vida originària que tant anhelava trobar. Pintada en vius colors plans, al marge de qualsevol pretensió naturalista, és un homenatge a l’edat d’or perduda.

Qui vulgui veure l’original de l’obra no cal que viatgi fins a Tahití sinó a Madrid doncs pertany a la col.lecció del museu Thyssen-Bornemisza.

 

Així es va autoretratar Gauguin.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: