GAZEBO. I LIKE CHOPIN

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Gazebo

 

Gazebo és el nom artístic del cantant Paul Mazzolini.

Fill d’un diplomàtic italià i d’una cantant americana, per raons de feina del seu pare, va néixer a Beirut, Líban.

Les influències de la seva mare en els gusts del futur Gazebo van ser evidents doncs als deu anys ja tocava la guitarra, encara que segons va confessar, una raó poderosa que tenia en aquella curta edat era impressionar una nena alemanya que tenia com companya de classe que li agradava.

Quan va arribar a l’adolescència va començar una carrera musical que incloïa estils tant diversos com jazz i rock, tot això ja a Itàlia.

I va ser a la capital italiana on amb l’edat de vint-i-dos anys va publicar els seu primer disc, Masterpiece, que no va destacar gaire.

Però no va haver d’esperar molt per tenir el seu primer èxit, el que a la llarga seria la seva cançó més coneguda: I like Chopin. Era el 1983 i va arribar al número 1 a diversos països, entre ells, el nostre.

Tot i el títol, la música no té vinculació amb ninguna obra de Chopin; de fet, va ser composta per Pierluigi Gombini, també productor de la peça, mentre que la lletra va ser cosa del propi Gazebo:

 

“Remember that piano so delightfull, unusual, that classic sensation of sentimental confusion. Used to say “I Like Chopin”, love me now and again

Rainy days … never say goodbye to desire when we are together. Rainy days growing in your eyes. Tell me where’s my way

Imagine your face In a sunlight reflection, a vision of blue skies. Forever distractions used to say “I Like Chopin”, love me now and again

Rainy days … never say goodbye to desire when we are together. Rainy days growing in your eyes. Tell me where’s my way”.

 

Recordo aquell piano tan encantadorament inusual, aquella clàssica sensació d’una confusió de sentiments. Acostumava a dir: “m’agrada Chopin”… m’encanta de tant en tant.

Els dies de pluja no diuen mai adéu perquè desitgen que estem junts. Els dies de pluja creixen en els teus ulls… digues-me què he de fer.

Imagino la teva cara sota el reflex de la llum del sol, una visió del blau cel. Sempre distrets acostumava a dir “m’agrada Chopin”… m’encanta de tant en tant.

Els dies de pluja no diuen mai adéu perquè desitgen que estem junts. Els dies de pluja creixen en els teus ulls… digues-me què he de fer“.

 

 

Encara en actiu, Gazebo s’emmarca dins del grup de músics italians que van tenir un gran èxit en els anys vuitanta. Van ser aquells uns anys en els que era impossible escoltar una emissora de ràdio o anar a una discoteca en la que no sonés música produïda a Itàlia. Encara que la majoria cantaven en anglès, alguns van arribar a parlar d”spaghetti rock

El seu web és http://www.gazebo.info/Gazebo.html

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: