GEORGE WASHINGTON, PER ANTONIO CANOVA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

George Washington, per Antonio Canova.

El primer president dels Estats Units de més a prop.

Vista frontal de l’expresident.

 

Vista lateral.

 

Un dels grans artistes del neoclassicisme italià va ser Antonio Canova (1757 – 1822).  Va conrear els camps de la pintura i l’escultura i va ser sobre tot en aquesta última disciplina on va sobresortir.

El seu estil s’inspirava en l’art de l’antiga Grècia i les seves obres es van arribar a comparar en la seva època amb la millor producció de l’antiguitat. De fet, Canova va ser considerat com el millor escultor europeu del moment.

La seva influència va marcar l’escultura de tot el continent, i no sols en els artistes de la seva generació, sinó també en els posteriors del segle XIX.

Per ell, l’estudi directe de la naturalesa era fonamental perquè buscava la “bellesa natural” que veia reflectida en l’escultura grega clàssica, el cànon de la qual li era una referència ineludible.

En època de Canova, el neoclassicisme era una reacció contra la frivolitat del decorativisme rococó i com que s’inspirava en l’antiga tradició greco-romana, la temàtica recollia moltes històries de caràcter mitològic.

No obstant, l’obra a la que avui ens referim no va exactament per aquest camí, encara que sí que té un connotació romana. Es una de les seves escultures més curioses, es tracta d’una estàtua en marbre de George Washington que va realitzar el 1818.

Dos anys abans, el Parlament de Carolina del Nord va decidir encarregar una estàtua que representés el primer president dels Estats Units, el mencionat Washinton, mort l’any 1799.

Thomas Jefferson, que havia estat el tercer president del país i era gran admirador de l’art neoclàssic, va proposar encomanar la tasca al millor, i el millor era Canova.

L’escultura, l’única que l’artista italià va fer pels Estats Units, representa el president com un general romà amb esguard seriós. Té a la mà una ploma i amb l’altra sosté una taula en la que estan gravades les paraules d’acomiadament de la política que va dirigir als ciutadans el 1796.

Així, Canova no el representa en la plenitud del seu poder sinó en l’acte de deixar-lo per tornar a la vida privada rural de Virgínia i el vesteix com el polític romà Lucio Quinzio Cincinnato qui en el segle V aC després d’obtenir gran reconeixement també va decidir tornar a la vida rural. La idea de que un cap d’estat renunciés al seu càrrec per retirar-se tranquil·lament a la vida privada era un fet insòlit, especialment en l’imperi romà.

La comparació que Canova fa entre el nord-americà i el romà no és gratuïta perquè la ciutat de Cincinnati, a Ohio, ret amb el seu nom homenatge al patrici romà doncs George Washinton estava considerat com un “cincinato” per la seva conducta.

L’obra es va col·locar, tal com estava previst, a l’edifici del Parlament però va ser destruïda en l’incendi que es va produir el 1831. Així que l’estàtua que aquí veiem és el model en guix que es troba exposada al Museu Antonio Canova, de Possagno, la ciutat natal de l’artista.

 

Antonio Canova no va ser només un extraordinari escultor. També va ser un molt bon pintor. Aquest autoretrat és seu.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: