GIROLAMO MASINI. CLEÒPATRA

– O – O – O – O – O – O- O – O – O –

Cleòpatra, per Girolamo Masini.

Primer pla de l’última reina ptolemaica.

Vista lateral.

Vista posterior que permet veure el treball de l’exòtic pentinat.

 

Cleòpatra és un dels personatges històrics més representats, especialment en l’escultura. En aquest bloc ens hem fet ressò d’alguns exemples.

Avui tornem amb un que aporta alguns elements nous. Es l’obra que de la reina egípcia va fer l’artista florentí Girolamo Masini (1840 – 1885).

Encara que Masini no va ser un dels mes coneguts escultors de la generació d’artistes que va reactivar el corrent neoclàssic del que Antonio Canova havia sigut la gran figura, sí va tenir el seu prestigi doncs va arribar a donar classes a l’Acadèmia de San Luca, de Roma, on va ensenyar a alumnes que destacarien posteriorment, i va ser l’encarregat de realitzar art públic com la Donna Adelaide Bono Cairoli a Gropello Cairoli (Llombardia) o a Roma amb una representació del polític del segle XIV Cola di Rienzo.

Cleòpatra no va ser una escultura pública però sí una per les que més és conegut.

Masini va voler representar un dels últims moments de vida de la darrera reina d’Egipte que, com es sabut, va decidir suïcidar-se deixant-se mossegar per una serp; va voler morir així abans que caure en mans dels romans que acabaven d’obtenir una decisiva victòria a la batalla d’Actium.

L’escultor va voler esculpir un d’aquests últims instants de Cleòpatra a qui va representar com una dona jove i atractiva al mateix temps que va capturar el seu estat d’ànim, òbviament malenconiós, com correspon a algú que ha decidit posar fi a la seva existència.

La tipologia de la dona, més enllà del pla estrictament històric, és habitual en les escultures d’aquells anys: la representació d’una dona atractiva i inquietant. Aquesta tipologia femenina es prenia de les obres literàries (Carmen, de Merimé seria un exemple), o de mites antics (Pandora o Circe) i fins i tot de la història sagrada (Salomé).

A més, en el cas de Cleòpatra s’uneix el component exòtic, fet al que es refereixen alguns detalls de la seva rica vestimenta: abelles, símbol vinculat al Baix Egipte, el collar del que penja la figura d’Anubis, deïtat de la mort…

Es evident que elements com el d’Anubis, serveixen a Masini per anunciar el moment dramàtic al que s’enfronta l’última reina ptolemaica, és a dir, que a diferència d’altres col.legues, l’escultor toscà prefereix mostrar Cleòpatra abans de la mossegada mortal, representa el que ha de succeir i el seu estat d’ànim previ, que anuncia amb gran estoïcisme, l’acció posterior extrema.

L’obra, que llueix una gran puresa de formes, idealitza a la reina perquè quan Cleòpatra va decidir posar fi a la seva existència tenia trenta-nou anys, i Masini representa una dona més jove i més bella del que en realitat va ser doncs sembla que era una dona que resultava seductora pel seu exotisme -que aquí sí que és representat en elements com el cabell- i fort caràcter forjat per una existència que fregava masses riscos i aguditzava el sentit de la supervivència.

Qui vulgui veure l’escultura original haurà de viatjar fins a Roma doncs es troba exposada a la Galeria d’Art Modern de la capital italiana.

 

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: