GIUSEPPE VERDI. VA, PENSIERO (NABUCCO)

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Giuseppe Verdi

 

Giuseppe Verdi va ser el més important compositor italià d’òpera de tots el temps.

La seva fama depassava l’àmbit cultural purament italià per estendre’s per tot el continent.

Una de les òperes seves més representades és Nabucco que curiosament la va compondre en un moment particularment difícil de la seva vida doncs feia poc que la seva esposa i els seus dos fills petits havien mort i semblava que Verdi no desitjava tornar a fer música.

Doncs, el que son les coses, Nabucco acabaria sent el seu primer èxit important, èxit que en part va ser degut, per descomptat, a les qualitats musicals de l’obra i, en part, a l’associació que feia el públic italià entre la història del poble jueu i les ambicions nacionalistes italianes de l’època. Hem de tenir en compte que l’òpera anava sobre la invasió asiria dels territoris jueus amb el seu rei Nabucodonosor (Nabucco) al front i la posterior captivitat dels jueus a Babilònia.

Al tercer acte de l’òpera es canta el famós Va, pensiero, una de les peces corals més escoltades fins i tot avui dia, i que tan bé encaixava amb els ideals del moviment italià (Risorgimento), convertint a l’autor i al cor en un autèntic símbol polític del moviment per la unitat i contra els austríacs. Fins a tal punt va arribar la fama del compositor que hi havia pintades a les parets dels carrers amb l’acròstic Viva VERDI, és a dir, Viva Vittorio Enmanuel RDi Italia, en al.lusió al futur rei d’Itàlia unificada. Era una manera d’evitar la censura política austríaca.

El cor representava als jueus captius a Babilònia cantant un salm recordatori del seu país:

“Va, pensiero, sull’ali dorate;
va, ti posa sui clivi, sui colli,
ove olezzano tepide e molli
l’aure dolci del suolo natal!

Del Giordano le rive saluta,
di Sionne le torri atterrate…
Oh mia patria sì bella e perduta!
Oh membranza sì cara e fatal!

Arpa d’or dei fatidici vati,
perché muta dal salice pendi?
Le memorie nel petto raccendi,
ci favella del tempo che fu!

O simile di Sòlima ai fati
traggi un suono di crudo lamento,
o t’ispiri il Signore un concento
che ne infonda al patire virtù”.

La traducció la teniu al vídeo en el que com comprovareu, el cor interpreta la peça dues vegades. Sent com és una obra mestra com peça coral, amb la seva gran popularitat i els aplaudiments del públic, aquesta doble interpretació passa sovint.

Giuseppe Verdi va ser el més important compositor italià d’òpera de tots el temps. Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: