GORDON LIGHTFOOT. IF YOU COULD READ MY MIND

    – O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Gordon Lightfoot és un veterà cantant i compositor canadenc de folk i country.

I tant veterà, doncs aquest any complirà vuitanta i encara continua en actiu encara que, es clar, sense prodigar-se massa.

Se’l valora per haver ajudat a definir en els anys seixanta i setanta el so folk-pop i és reconegut com un dels més grans compositors del seu país on es considerat -i també fora de Canadà- com una llegenda viva.

Durant els anys setanta va tenir un munt d’èxits amb cançons com Sundown, Carefree Highway, Rainy day people, The wreck of the Edmund Fitzgerald… i la que escoltem al vídeo: If you could read my mind.

Diversos àlbums seus van arribar a ser de platí i or i les seves cançons ha sigut versionades per molts artistes: Johnny Cash, Elvis Presley, Jerry Lee Lewis, Bob Dylan, Neil Young, Barbra Streisand, Eric Clapton, Olivia Newton-John… son detalls que ens ajuden a entendre la importància de Lightfoot.

Tornant a If you could read my mind, va ser número 1 al Canadà el 1970 i va ser el seu primer disc que va aparèixer en les llistes americanes on va fregar el número 1.

La cançó apareixia en el seu àlbum Sit down young stranger al que li van canviar el nom per rebatejar-lo com If you could read my mind aprofitant la tirada que tenia la cançó.

La lletra de la peça està inspirada per la seva situació personal d’home que acabava de separar-se de la seva primera esposa. Per cert, hi va haver un molt petit canvi en la lletra a requeriment de la seva filla: el vers “I’m just trying to understand the feelings that you lack” passaria a convertir-se en “I’m just trying to understand the feelings that we lack.”:

 

“If you could read my mind love
What a tale my thoughts could tell
Just like an old time movie
About a ghost from a wishing well
In a castle dark or a fortress strong
With chains upon my feet
You know that ghost is me
And I will never be set free
As long as I’m a ghost you can see
If I could read your mind love
What a tale your thoughts could tell
Just like a paperback novel
The kind the drugstore sells
When you reach the part where the heartaches come
Come the hero would be me
Heroes often fail
And you won’t read that book again
Because the ending’s just to hard to take
I walk away like a movie star
Who gets burned in a three way script
Enter number two, a movie queen
To play the scene of bringing all the good things out in me
But for now love let’s be real
I never knew I feel this way
And I’ve got to say that I just don’t get it
I don’t know where we went wrong
But the feeling’s gone and I just can’t get it back
If you could read my mind love
What a tale my thoughts could tell
Just like an old time movie about a ghost from a wishing well
In a castle dark or a fortress strong
With chains upon my feet
The story always ends
And if you read between the lines
You’ll know that I’m just trying to understand
The feeling that you left
I never knew I feel this way
And I’ve got to say that I just don’t get it
I don’t know where we went wrong
But the feeling’s gone
And I just can’t get it back”.

 

“Si poguessis llegir els meus pensaments, amor, quin conte t’explicarien… Com en una vella pel.lícula sobre el fantasma del pou dels desitjos en un fosc castell o en una fortalesa amb cadenes en els peus, saps que aquest fantasma soc jo.

I mai em podré alliberar mentre sigui el fantasma que pots veure. Si pogués llegir els teus pensaments, amor, quin conte m’explicarien…  com en una novel.la de butxaca del tipus que venen en alguns supers. Quan arribis a la part en la que ve l’angoixa l’heroi, series tu i els herois sovint fallen.

I no tornaràs a llegir aquest llibre perquè el final és difícil d’assimilar. Me’n vaig lluny com una estrella de cine que s’ha cremat amb un guió que té tres opcions; entra en la número 2, una reina del cine per interpretar l’escena de treure tot el millor de mi. Però per ara, amor, siguem realistes, mai vaig pensar que em sentiria així i he de confessar que no ho entenc. No sé en què ens vam equivocar però el sentiment ja no hi és i no el puc recuperar.

Si poguessis llegir els meus pensaments, amor, quin conte t’explicarien… Com en una vella pel.lícula sobre el fantasma del pou dels desitjos en un fosc castell o en una fortalesa amb cadenes en els peus, la història sempre acaba. I si llegeixes entre línies, sabràs que intento entendre el sentiment que has deixat. Mai vaig pensar que em sentiria així i he de confessar que no ho entenc. No sé en què ens vam equivocar però el sentiment ja no hi és i no el puc recuperar”.

 

 

Gordon Lightfoot, tota una llegenda viva del folk.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: