GOUNOD. FAUST (FINAL)

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

 

Faust és una òpera en cinc actes amb música de Charles Gounod i llibret de Jules Barbier i Michel Carré. Es una versió de la llegenda de Faust lleument inspirada en la primera part del llibre de Goethe. Es va estrenar a París l’any 1859.

Gounod es va decidir a tractar el tema de Faust responent al clima general d’admiració que hi havia a França per la intel.lectualitat germànica i que generaria l’adaptació d’obres de Goethe per l’escena francesa.

Faust és un vell erudit que considera que tot i la seva saviesa, ha malbaratat inútilment la vida i fa un tracte amb el diable (Mefistòfil): tornar a la joventut a canvi de l’infern, després.

El, de nou, jove Faust s’enamora d’una noia anomenanda Marguerite, té un fill extramatrimonial amb ella i l’abandona. Ella, sola, es converteix en una dona al marge de la societat i mata al nen.

Així tenim dos condemnats a l’infern: Faust pel pacte amb Mefistòfil i Marguerite per matar el seu fill (a més va a la presó per aquest fet).

El video que podem veure és el final de la història: Faust ha tingut una visió de Marguerite i ajudat per Mefistòfil pot entrar a la presó on està ella. Canten el duet d’amor (Oui, c’est toi que j’aime, Sí, és a tu a qui estimo). Mefistòfil afirma que només una mà mortal pot rescatar Marguerite del seu destí i Faust s’ofereix rescatar-la del seu botxí però ella prefereix confiar la seva sort a Déu i als àngels (Anges purs, anges radieux, Angels purs, àngels radiants). Al final ella te al.lucinacions i creu que les mans de Faust estan tacades de sang i això la fa refusar-lo i es desmaia. Mefistòfil crida que Marguerite ha estat jutjada, però ella queda protegida per la seva fe i penediment. Així que Mefistòfil s’emporta a Faust a l’infern mentre Marguerite es podrà alçar de nou i ascendirà al cel mentre un cor d’àngels anuncia que ella s’ha salvat.

Al vídeo podem veure l’escena final de l’obra. Va ser enregistrat a l’Òpera de París fa ja temps, el 1975, i llueix un bon repartiment: Mirella Freni és Marguerite, Nicolai Gedda és Faust i Roger Soyer, Mefistòfil.

 

Charles François Gounod (1818-1893) va ser considerat com el compositor francès més important del segle XIX.

Faust és la seva òpera més famosa.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

 

La soprano italiana Mirella Freni és de Mòdena, com ho era Pavarotti amb qui va tenir amistat, fins i tot van estudiar junts. Freni, ara ja retirada per raons d’edat, és una cantant admirada per la seva veu i la seva capacitat interpretativa. El seu repertori inclou uns quaranta papers principalment de Verdi, Puccini, Txaikovski i, com veiem en el vídeo, de Gounod.

Per saber més d’ella cliqueu aquí.

 

 

El suec Nicolai Gedda (1925-2017) va ser un dels més famosos tenors suecs i un dels cantant d’òpera més importants del segle XX.

Era molt complet, políglota, amb una gran capacitat d’adaptació a diversos estils. Des de jove va cantar un ampli repertori que acabaria sent un dels més extensos del segle passat.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

 

Roger Soyer és un baix francès ja retirat qui en la seva època va ser molt reputat per la qualitat del seu timbre i bona dicció.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: