GUSTAVO FAVERÓN. VIVIR ABAJO

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Som al Perú. Un cineasta nord-americà comet un tenebrós homicidi al soterrani d’una casa el dia de la captura d’Abimael Guzmán, líder de Sendero Luminoso. Els antecedents d’aquest crim venen de vint-i-cinc anys enrere i la solució prendrà uns altres vint-i-cinc. Al llarg de la narració els lectors anirem descobrint com les peces de l’enigma emergeixen de catacumbes, manicomis i presons subterrànies al llarg d’un llarg viatge pels obscurs calabossos de la història d’Amèrica Llatina, Europa i els Estats Units.

Vivir abajo és el títol d’aquesta novel.la, una d’aquelles obres que trenquen les fronteres nacionals per redibuixar el mapa d’Amèrica i la seva relació amb la història europea: una barreja de misteris policials, filosòfics i psicològics que té humor, horror i aventura en el marc d’un llarg viatge de dècades que s’inicia a la frontera entre els Estats Units i el Canadà i recorre en el temps i en l’espai la història de les dictadures de Paraguai, Xile, Argentina i Perú. Es doncs una novel.la panamericana que furga en diverses històries nacionals.

El llibre és una tornada a la tradició de les velles novel.les llatinoamericanes de fa mig segle però incorporant en el seu intrigant argument i en les ambigües històries dels seus personatges elements encara més antics d’aquesta tradició com l’ambient fantàstic de Borges i la raresa d’algunes obres de Piglia o Bolaño.

Al mateix temps té la virtut de ser una novel.la extremament llegible alhora que culta, és a dir, és un llibre que pot agradar al lector mig que busca una història captivadora i amb sorpreses i al lector intel.lectual que hi trobarà un munt de temes de discussió actuals: la violència política, el terrorisme, la xenofòbia, la migració, l’autoritarisme i la dictadura.

No és estrictament una novel.la històrica però hi figuren personatges de la història recent i de la història contemporània en aparicions curtes en alguns casos o llargues en d’altres, des de Klaus Barbie fins al Che Guevara, des de Werner Herzog fins a Augusto Pinochet i Alfredo Stroessner. I probablement introdueix per primera vegada al lector la figura d’alguns dels personatges més misteriosos de la literatura escrita en espanyol del segle XX com el poeta bolivià Jaime Saenz. Així, ficcionant tots aquests personatges i fent-los interactuar amb d’altres purament ficticis, Vivir abajo es presenta com una mena d’història de les històries d’Amèrica Llatina.

Certament és un sortidor inesgotable de microhistòries: gairebé tots els personatges a més d’estar implicats en un enigmàtic argument comú, tenen la necessitat d’explicar o escriure històries, o la necessitat de llegir.les i repetir-les, de manera els lectors acabem consumint una novel.la total i desenes de micro comptes, fins i tot de micro novel.les inserides en la trama principal. El misteri de la relació entre totes aquestes històries va creixent en cada una de les quatre parts del llibre per acabar unint-les totes en la revelació final.

L’obra desprèn la sensació de ser una fantasia tant potent que acaba sent versemblant i ens mostra la perversitat moral dels desacords i el destí inexorable del mite. Per tot això, es té la percepció de que Vivir abajo té fusta per ser una de les novel.les clau de la literatura llatinoamericana del segle XXI: és un llibre d’aventures, un relat d’horror, un misteri policial, una història feta de mil històries i una crònica de viatges pels territoris de la bogeria i l’espant. També és una novel.la d’un humor podríem dir que quixotesc trufada d’artistes embogits, espies erudits, poetes fantasmals i venjances equivocades.

 

De Lima és Gustavo Faverón. Es doctor en literatura hispana per la Cornell University i actualment treballa com professor associat al Bowdoin College, de Main, on dirigeix el programa d’Estudis Llatinoamericans.

Es autor del llibre Historias rebeldes (2006) i del llibre de teoria literària Contra la alegoría (2011). Ha editat Toda la sangre: antología de cuentos peruanos de la violencia política (2006) i junt amb Eduardo Paz Soldán, Bolaño salvaje (Barcelona, Candaya, 2008). El anticuario ha sigut traduïda a l’anglès en el segell Black Cat, de Grove/Atlantic (2014) i està sent traduïda al turc, àrab, xinès i japonès.

Com periodista ha sigut editor de la revista Somos, del diari El Comercio, i ha escrit en revistes tan prestigioses com Cuadernos Hispanoamericanos, Revista Hispànica ModernaRevista IberoamericanaQuimeraHueso HúmeroEtiqueta NegraBuensalvajeVelaverdeSoho, Dedo MedioCaretasQuehacerChasqui  i en diaris i mitjans electrònics de tot el món hispà i dels Estats Units. Es diretor de la revista acadèmica DissidencesHispanic Journal of Literary Theory.

Amb la publicació de Vivir abajo, Faverón torna a despuntar amb força en el món de la novel.la.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: