GYULA PAUER. SABATES A LA RIBA DEL DANUVI

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Sabates a la riba del Danubi, per Gyula Pauer.

Des de l’angle contrari.

Primer pla.

En record de les víctimes.

 

De l’hongarès Gyula Pauer (1941 – 2012) podríem parlar de moltes disciplines artístiques, però avui ens centrem en la seva faceta d’escultor.

Després d’haver estudiat art, va treballar d’assistent de l’escultor Alajos DeBattista durant quatre anys, A finals de la dècada dels anys seixanta es va involucrar en el corrent underground i va desenvolupar el concepte de “pseudo-art” que propugnava donar una visió distorsionada de la realitat per entretenir, sense moltes més ambicions, els espectadors. A la dècada següent va treballar en el món del teatre desenvolupant tasques variades: director, dissenyador de vestuari, actor i director artístic.

I en la dècada dels vuitanta va passar al món del cinema treballant en diverses pel·lícules de Béla Tarr com actor i com dissenyador de vestuari i decorats.

També va treballar com professor, va ser a l’Acadèmia Hongaresa de Belles Arts de Budapest i posteriorment va ser nomenat membre de l’Acadèmia Széchenyi de Literatura i Art.

Ens fixem en una obra pública que va realitzar a Budapest l’any 2005, Sabates a la riba del Danubi.

La idea de la seva creació va ser del cineasta Can Togay qui li va demanar que la portés a terme donat que una de les facetes de Pauer era l’escultòrica. Es tracta de seixanta parells de sabates situades al llarg de quaranta metres al costat est del riu que són un homenatge a les víctimes de la massacre perpetuada pel Partit de la Creu de les Fletxes, grup feixista en el poder a Hongria des d’octubre de 1944 a març de 1945.

Durant el seu breu govern, de deu a quinze-mil civils van ser assassinats, molts d’ells jueus i gitanos, i vuitanta-mil persones van ser deportades a camps de concentració a Àustria.

La composició de Pauer és un record de les aproximadament tres-mil cinc-centes persones assassinades al costat del riu. A aquestes persones se les ordenava treure’s les sabates (això era perquè les sabates tenien el seu valor en poder ser revenudes pels milicians que impunement perpetraven les massacres) i se’ls disparava perquè caiguessin directament al Danubi. El riu se’ls les emportava i això estalviava feina als assassins. El Danuvi no sempre va ser blau. El memorial de Pauer representa, òbviament, les sabates d’aquestes persones realitzades segons l’estil de calçat de l’època.

En acabar la guerra, diversos líders del partit feixista van ser jutjats com a criminals de guerra pels tribunals hongaresos.

 

Gyula Pauer, no solament escultor sinó també pintor, director de teatre, dissenyador de vestuari, actor, director artístic…

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: