HAENDEL. LET THE BRIGHT SERAPHIM, DE L’ORATORI SAMSÓ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Georg Friedrich Haendel, alemany de naixement i anglès de nacionalitat, va ser un dels més grans compositors de l’època barroca i també un dels músics que més han influït en la música que es va fer posteriorment.

Va ser també, per dir-ho d’una manera planera, un “democratitzador” de la música perquè la va enfocar pensant en un públic ampli i no només basant-se en els gusts dels mecenes o la noblesa, com sovint passava.

Haendel ens ha deixat un molt gran llegat musical que sintetitza els estils anglès, alemany, francès i italià de la seva època, amb un catàleg que inclou pràcticament tots els gèneres.

Amb una producció com la seva, no és doncs d’estranyar que sigui un dels compositors que aporta més peces musicals a aquest bloc.

Avui afegim una més, l’ària Let the bright seraphim, de l’oratori Samsó, obra que generalment és representada pel que és, un oratori, encara que esporàdicament se n’ha fet una òpera.

La història d’aquest personatge tan forçut és coneguda pel que ens explica la Bíblia. Va viure durant un període en el que els israelites vivien sota el domini dels filisteus. Es va enamorar d’una dona filistea, Dalila, que amb enganys va aconseguir que li expliqués quin era el secret de la seva força. Ell va confessar-li que eren els seus cabells. Una nit, quan dormia, Dalila va aprofitar per tallar-li la melena i va ser pres pels filisteus que el van fer presoner i li van treure els ulls. Cec, sense força i lligat, Samsó va desitjar la mort però encara va tenir la oportunitat de fer un últim servei: el van portar a una festa filistea on teòricament havia de ser la riota de tots però encara va tenir un últim rampell de força que li va permetre tombar les columnes del recinte on s’estava celebrant la festa i en l’enfonsament van morir milers de filisteus, entre ells els seus prínceps, i el propi Samsó.

L’oratori es tanca precisament amb la peça que aquí escoltem que té una esplèndida interpretació de trompeta i, per descomptat, amb una veu soprano que tingui la capacitat de transmetre una exaltació triomfal que converteix el sacrifici de Samsó en una gran victòria per la pròpia víctima.

I aquesta veu és la de Renée Fleming, una de les grans sopranos de la història de l’òpera. I és que Renée ja va créixer sota una bona influència: els seus pares eren professors de cant.

La lletra es posada en boca d’una dona israelita que diu:

“Let the bright seraphim

in burning row

their loud, uplifted angel

Trumpets blow.

Let the cherubic host in tuneful choirs,

touch their immortal harps with golden wires”.

Deixeu que els brillants serafins, en filera ardent, facin sonar les seves sonores, elevades trompetes angelicals.

Deixeu que l’exèrcit del querubí, en cors melodiosos, toqui les seves arpes immortals de fils d’or“.

I qui toca la trompeta és el danès Michael Frank Moller.

 

El geni alemany Georg Friedrich Haendel.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Amb una extraordinària qualitat vocal, tal com demostra en aquesta interpretació, Renée Fleming és una de les gran sopranos del món de l’òpera.

El seu web és: http://www.reneefleming.com/

Col.laborador en diverses institucions musicals del seu país, Michael Frank Moller és un dels millors trompetistes de Dinamarca. El seu prestigi li ha valgut interpretar com a solista a la London Symphony Orchestra.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: