HAENDEL. RINALDO (LASCIA CH’IO PIANGA)

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Georg Friedrich Haendel, alemany de naixement i anglès de nacionalitat, va ser un dels més grans compositors de l’època barroca i també un dels músics que més han influït en la música que es va fer posteriorment.

Va ser també, per dir-ho d’una manera planera, un “democratitzador” de la música perquè la va enfocar pensant en un públic ampli i no només basant-se en els gustos dels mecenes o la noblesa, com sovint passava.

Haendel ens ha deixat un molt gran llegat musical que sintetitza els estils anglès, alemany, francès i italià de la seva època, amb un catàleg que inclou pràcticament tots els gèneres.

Amb una producció com la seva, no és doncs d’estranyar que sigui un dels compositors que aporta més peces musicals a La Bellesa.cat.

Doncs aquí en tenim una altra. Es tracta d’una de l’òpera Rinaldo.

Aquesta va ser la primera de les òperes de Händel per públic anglès. La va compondre en poques setmanes i va prendre prestat algun fragment musical d’obres seves anteriors perquè encara eren desconegudes a Londres, la ciutat on la va estrenar l’any 1711, estrena que per cert, va ser tot un èxit, en part degut a la participació de famosos castrati de l’època.

Està basada en episodis del poema sobre les Creuades Gerusalemme liberata (Jerusalem alliberada) del poeta italià Torquato Tasso. En el primer acte de l’òpera, l’acció transcorre en un campament cristià davant les portes de Jerusalem. El cavaller Rinaldo recorda a Godofred, el capità dels creuats, que li ha promès la mà de la seva filla Almirena si conquereixen la ciutat, doncs els dos joves s’han enamorat. Però Armida, perversa reina de Damasc i amant d’Argant, rei sarraí de Jerusalem, comença a sentir gelosia d’aquest amor perquè ella també s’ha enamorat de Rinaldo. Així que rapta a Almirena.

La que escoltem es possiblement l’ària més famosa de l’òpera: Lascia ch’io pianga (deixa que plori). Almirena canta el seu dolor en estar presa per Armida:

 

“Lascia ch´io pianga
mia cruda sorte,
y che sospiri
la libertà;
e che sospiri…
e che sospiri…
la libertà.

Lascia ch´io pianga
mia cruda sorte,
y che sospiri
la libertà.

Il duolo infranga
queste ritorte
de’ miei martiri
sol per pietà;
de’ miei martiri
sol per pietà.

Lascia ch´io pianga
mia cruda sorte,
y che sospiri
la libertà;
e che sospiri…
e che sospiri…
la libertà.

Lascia ch´io pianga
mia cruda sorte,
y che sospiri
la libertà”.

 

Deixa que plori la meva cruel sort i que sospiri per la llibertat, i que sospiri, i que sospiri per la llibertat.

Deixa que plori la meva cruel sort i que sospiri per la llibertat.

El dolor infringeix aquesta esbiaixada del meu martiri solament per pietat, del meu martiri solament per pietat.

Deixa que plori la meva cruel sort i que sospiri per la llibertat, i que sospiri, i que sospiri per la llibertat.

Deixa que plori la meva cruel sort i que sospiri per la llibertat“.

 

Després de diverses aventures (aquesta és una òpera molt fantasiosa) l’obra acabarà bé.

I qui ens interpreta l’ària és la soprano francesa Patricia Petibon, qui és especialment reconeguda per les seves interpretacions de música barroca -entre d’altres-.

Al vídeo, Petibon és acompanyada per l’Orquestra Barroca de Venècia.

 

El geni alemany Georg Friedrich Haendel.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

 

Patricia Petibon, una de les millors sopranos de coloratura. El seu facebook és https://www.facebook.com/PatriciaPetibon.soprano/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: